Una més i prou

Living in Ireland

2010-12-26T14:15:00.003+01:00

Aquest any he passat un Nadal diferent per terres Irlandeses, lluny de la familia i els amics de tota la vida.

Encara no tinc clar que faré amb aquest blog però de moment actualitzo amb fotos de la nevada que va caure ara fa una setmana a la meva ciutat d'acollida, Cork.

Fotos de Cork: aquí

Bones Festes!

Mentrestant també podeu anar llegint per aquí: Snowboarding

Estrenant l'aeroport

2010-03-04T23:04:00.008+01:00

Àlbum de fotos del primer vol comercial Alguaire - París, aquí.

Alta expectació

La Tour Eiffel

Peixateria de la Rue Mouffetard

Les fotos del primer vol comercial d'Alguaire a París aquí

Fotos de l'anterior estada a París aquí.

Cese temporal de bloggear

2010-02-11T12:24:00.000+01:00

Al més pur estil casa reial, i no penseu que sigui monàrquic ara... anuncio una aturada temporal d'escriptura, així que fins que en torni a tenir ganes ara només publicaré fotografies.

Àlbum de Marroc, visites a Marrakech, Fez, Rabat i Casablanca .

Palau el-Badi

Cafè Maure

Curtidors de pells

Espace Killy, kilómetros de nieve

2009-12-21T22:53:00.005+01:00

Com ja vaig anunciar els pròxims escrits tractarien sobre la neu.

Espace Killy, kilómetros de nieve es titula el reportatge que m'han publicat els de nevasport i que podreu trobar aquí, clar que falta dir les paraules màgiques de cada matí a través del walkie-talkie: "1, 2, 3 Almacelles.... recompte de pantalons cagats" aquest era el desafiament que feia el segon apartament per saber si esquiaríem o no, sense cap mena de dubte cada dia a les 9 començava la disfressa: botes, anorac, guants, ulleres i casc.

Els migdies mentre dinàvem amenitzàvem tots els walkies-talkies de l'estació que compartien la nostra emissora.

1, 2, 3...

Mes fotos que les de nevasport, aquí.

Transsiberià 5 - Beijing & Shangai

2009-11-10T14:25:00.010+01:00

Arribem a la darrera etapa Transsiberiana, Xina.

A la frontera ens fan saber que això és LA república "popular" de Xina, "democràticament" COMUNISTA. L'ample de via és diferent, el control és exhaustiu, del qual el més sorprenent és la pistola amb la que t'apunten al front per saber la temperatura.

Treballant a la ciutat prohibida.

I per fi, tot i saber que no és la fi del viatge, en arribar a Beijing Central Station entre els viatgers de diferents localitzacions del món es respira la satisfacció d'objectiu complert, 7662 km de tren, un trajecte mític, la ruta del Transiberia i del Transmongolià. Les fotos que deixen constància de la gesta complerta son repetides per diferents viatgers.

Superada aquesta fase, sortim a l'exterior i rebem la primera bufetada a la solitud i espai de l'estepa Russa, milers de xinesos ens esperen a la sortida.

Km 7662.

Beijing, capital de Xina amb 17 milions i mig d'habitants és una d'aquelles capitals que no pots veure en un cap de setmana, ni en una setmana, ni en un mes podries dir que no et falta res per veure. Combina l'extrema modernitat amb les tradicions mil•lenàries, escopir n'és una de les desagradables, però l'hospitalitat és la bona, ara be si la busques recorda que estàs en una capital.

Pots passar d'un bullici infernal causat per les marabuntes de gent, el trafic intens i les milions de bicicletes a un oasis de calma, tranquil•litat i tradicions en només entrar uns metres a qualsevol dels Hutongs de la ciutat. És obligat per qualsevol viatger perdre's per alguns dels Hutongs (carrers estrets, de cases unifamiliars amb planta baixa i lavabos a l'exterior) on a les nits amb la única il•luminació dels fanals vermells s'hi passeja envoltat d'una calma especial.

Hutong

Consells partidistes per veure la muralla xina:

- Acordar el preu del trajecte MOLTS COPS abans de dir que sí, tenint en compte els peatges, el pàrquing, la tornada i qualsevol altra cosa que et pugui semblar que està en l’aire, per que sinó ZASKA!!

- Acordar que només és el trajecte i no voldràs visitar cap fàbrica de jade ni de seda ni de res que no sigui la Gran muralla Xina.- La part de Simatai és la menys restaurada i turística i per tant la més autèntica, jo la recomano.

- Si vas a Simatai i fa molta calor i sol, comprar-li un gorro de palla a la dels souvenirs i al baixar canviar-li el gorro per una botella d’aigua.

I per acabar amb la capital, un apunt que és més difícil trobar a les guies de viatges (tot i que hi és), anar a passar unes hores al Art district 798. Un lloc curiós, avantguardista per passejar i gaudir-hi amb la calma que en cap altra zona comercial de Beijing podràs trobar.

Art District 798

Shanghai la podríem desgranar en 10% de tradició 90% de modernitat. Hi ha la costum centenària de passejar pel carrer en pijama, i molts ho fan. La fotografia de l’edifici de telecomunicacions de Shanghai que representa la modernitat Xinesa i a peu de carrer un home gran passejant en pijama ho defineix perfectament. Cal fer esmena a que en aquella zona només hi ha edificis d’oficines, així que penso que aquest home no a sortit només un moment a tirar les escombraries.

Skyline del barri de Pudong

I amb aquest escrit s’acaba la saga d’entregues Transsiberiana.

FOTOS BEIJING

FOTOS SHANGHAI

Us avanço que les pròximes entregues faran referència a... LA NEU!

Transsiberià 4 - Mongolia (versión española)

2009-10-17T19:50:00.012+02:00

Mongolia.

Después de pasar dos semanas atravesando Rusia "literalmente" nos despedimos del país así como de sus rublos dándolos todos a cambio de alcohol en la tienda fronteriza, para celebrarlo con nuestros vasos de chupito que nos acompañan ya desde Moscú.

Nuestros chupitos a modo de "souvenir"

A los viajeros que se animen a realizar este viaje de trenes, advertirles que, para mi, el punto más crítico del viaje son las fronteras. Si no te organizas bien los viajes al wc, la espera puede ser aún más interminable, ya que, en este punto, de sobras sabes que el tren cuando está parado no tiene abierto el wc pero lo que no te imaginas es que en la frontera vas a estar de 5 a 7 horas parado. En la estación hay baño pero hay momentos en que te obligan a estar en el tren.

Nómadas con parabólica.

Llegamos a Ulan Bataar tan temprano que las calles aún no estaban puestas, ducha relajante y partimos directos hacia el Parque Nacional del Terelj. Precioso parque si no fuera porque contratamos el tour mas turístico de toda Mongolia. Parecía Port Aventura, todo era una atracción pensada y diseñada para los turistas, "mochileros" claro, no veo yo un viaje del colegio de ingenieros allí.. Para ser sincero me faltó la autenticidad de todo aquello que te puede aportar una familia local, aunque nos alojaron ellos, nos tenían del mismo modo que tienen vacas, ellas les dan leche, pues nosotros $. A las 8 cena, así que salid a pasturar! Como mínimo saqué fotos interesantes, y una noche sin electricidad ayuda a tu imaginación.

¿De dónde habrá sacado esta el chupa-chups?

Noche sin electricidad. Una toma y sin truco.

La vuelta a la capital fue con el corazón encogido, después de pasar horas y horas con tu grupo de viajeros, éste se vio reducido de 5 a 2 en lo que canta el gallo, nada que no puedan resolver otras tantas horas de viaje en tren.

LOST?

PD, no fuimos atracados, ni estafados, ni perseguidos, ni nada de nada, al contrario fuimos siempre tratados con normalidad, respeto, indiferencia... el tiempo que estuvimos en Mongolia. Lo digo porque no son pocos los viajeros que íbamos encontrando ya desde Moscú que nos previnieron de Mongolia. Fuese suerte o no, estuvimos muy bien y nos dejamos la excursión al desierto para la próxima vez, al igual que otra más auténtica en el Terelj.

FOTOS.

Transsiberià 3 - Llac Baikal

2009-10-07T18:41:00.004+02:00

Passats quatre dies de tren amb 5152 quilòmetres a les esquenes, sense tenir en compte el trajecte de San Petersburg fins a Moscú, arribem a l'estació d'Irkutsk on no deixem treva al cansament i agafem directes, sense passar per la casella de sortida, una mini furgoneta direcció a l'illa de Olkhon, un trajecte de 7 hores que es fa interminable gràcies a la conducció suïcida, ja que aplica el lema de l'anunci d'Ikea "Donde caben dos, caben 3" en plena carretera de cabres, del nostre taxista. En aquesta illa la llum arribà al 2005 així que la nostra felicitat provocada per l'esperada dutxa i wc es va haver de posposar per uns dies més.

Aquí no hi ha aigua corrent, i per tant la dutxa es tracta d'un bidó amb aigua del Baikal i un altre amb una resistència al seu interior, on vas traspassant l'aigua freda del primer bidó al bidó de la resistència, i vas escalfant aigua per fer-te una barreja tèbia i llençar-te-la per sobre. Dels wc diré que si heu vist la pel·lícula Slumdog Millionaire sabreu de que parlo i sinó us feu una idea.

Ens allotgem a Khuzir, un poble revitalitzat gràcies al campió mundial de tennis taula Nikita, on hi te un alberg amb el seu propi nom, tot i que l'alberg està completament ple sempre et busquen llit en alguna de les cases del poble. La falta de serveis es veu compensa per la tranquil·litat que t'ofereix el llac, les milers de tonalitats de blaus i les postes de sol. En aquesta illa durant el dia et pots banyar al llac però quan el sol s'apaga jaquetes i forros polars surten a la superfície ja que el fred cala i fort, no vull imaginar els hiverns aquí, on el llac està completament glaçat i és força perillós.

I com no, aquí teniu les fotos per ilustrar-ho.

Transsiberià 2 - Moscú & Tren fins Irkutsk

2009-09-22T20:06:00.009+02:00

Aquest cop per Moscú es tractava d'una parada tècnica i obligatòria abans de començar el Transsiberià, aprofitant per sumar les visites del mausoleu de Lenin, l'armeria del Kremlin i la catedral de San Basilio per dins. Tot i que les entrades no eren excessivament cares, era emocionant veure qui colava la targeta mes rara i la feia passar com a estudiant. La primera posició va ser per la targeta de la seguretat social, en segona posició la de la biblioteca i finalment el carnet jove.

Esglèsia San Basilio de nit

Un parell de dies de visita i emprenem la marxa en tren cap a la Sibèria. En aquest tren tothom fa una pinya, saps d'entrada que t'hi has de passar moltes hores i la gent és amable, comparteix, brinda, choco pie, noodles, s'emborratxa, juga, ronca, fuma, s'emborratxa, fuma, menja noodles, choco pie...

Mercadillo

Son 4 dies de traca-traca, i que ningú malpensi, la dutxa es tracta d'una ampolla que emplenes i te la vas tirant per sobre al lavabo ja que per sort el terra te un petit forat per que desaigüi, dins la monotonia de 4 dies pot ser una gran aventura entrar al wc desprès de "el feo" que estranyament amb el seu sobrenom deixava un flaire a muntanya de dels Pirineus que donava gust, això sí tardava lo seu...

El rellotge del tren i també l'horari de les parades que està penjat al passadís de cada vagó, fan referència a l'hora de Moscú. En un país normal no tindria cap importància però en un tren que travessa 5 franges horàries és una altra cosa, provocant que vagis a dormir quan surt el sol i dinar a l'hora de berenar...

Passant l'estona

En resposta al típic comentari " jo no podria tantes hores" dir que pot ser la mar d'emocionant sentir frenesí interior quan s'acosta una parada, provocant un estrany al·licient per aguantar despert fins les 5 de la matinada per baixar els 40 minuts de la parada, fer fotos i comprar les choco-pie, intentar buscar una base de tancs que es veurà durant dècimes de segon o comprar productes a base de fer fotos del producte en qüestió per ensenyar-li a la venedora i te'l tregui, ja que solen estar tancades en cubicles de menys de 5 metres quadrats...

I aquí més fotos

Transsiberià 1 - San Petersburg

2009-09-10T16:21:00.010+02:00

La meva cinquena ciutat Russa que trepitjo i la segona d'EL VIATGE d'aquest estiu.

Prèvia escala de 8 hores a Düsseldorf on només vam fer que sortir de festa arribem exhausts a San Petersburg i no s'ens acudeix res més que començar a patejar de Sud a Nord i de Nord a Sud tota la ciutat. El primer dia ja havíem vist tot el més importat situat al carrer Nevsky Prospekt i voltants, tot i que encara faltava coses per visitar no calia aquesta matada del primer dia... però be!

Jardins Petrodvorets

L'hostal de fora era força bonic, més de nit que de dia, però l'entrada... pensava que ens havíem ficat en un cau, totes les parets pintades amb grafitis i sense llum pujant fins un 4rt sense ascensor, de manera que et dona temps a imaginar-te mileres de coses i cap ni una d'agradable, finalment resultà ser un dels millors hostels als que he estat...

San Petersburg era punt de trobament amb els components del viatge (dos Riojanos i un Cordobés) i punt de partida del Transsiberià.

Aquí vaig començar a veure la cara amable dels Russos, com la senyora del bus de camí als jardins Petrodvorets, que sense parlar un bri d'angès ni cap altra llengua que jo pogués entendre vam, estar xerrant tota l'estona per acabar regalant-me les arracades que portava en aquell moment ficades, tot dient "Mama, mama" amb amb les dues arracades a la mà oberta i estesa cap a mi.

I d'aquí cap a Moscú amb el mític tren "estrella roja".

Estació de trens: Vitebsk vokzal

Historieta:

Estem fent cua per entrar al Catherine Palace, i ens tallen a 4 persones abans d'entrar per fer-nos esperar una friolera hora i mitja més!!!! increïble!!! Quan van a obrir resulta que un grup de 20 ó 30 persones vol passar davant nostre al·legant que el seu guia estava fent cua per ells. Comencem ensenyant les dents i les ungles per acabar desenfundant el matxet tots 5 contra TOTS els altres, finalment es van col·locar darrera nostre per desídia de tots els que inicialment estaven darrere nostre (això per no unir-se a la guerra) per total... entrar tots junts en el mateix grup de visita...

FOTOS

Guai

2009-07-28T23:17:00.011+02:00

Semre s'és més "guai" si escrius una dita abans de començar un viatge (siguem-ho...):

Sempre pots tancar els ulls

però no pots tancar les orelles.

V de motero

2009-07-27T14:32:00.003+02:00

Feia temps que rondava pel cap i per fi m'he comprat la moto.

Foto: Pantà d'escales.

Alemanya & Andorra (Ferrada Roc d'Esquers)

2009-07-15T14:25:00.005+02:00

Per anar fent boca al tri-viatge (ara que s'ha ficat de moda el tri), tot i que serà un sol viatge, passarà per tres països amb diferents nivells de complicació que més endavant explicaré.
Cronològicament una visita per Nüremberg, per motius de feina, poques hores li vaig poder dedicar a aquesta ciutat, però suficient per agafar una idea d'un centre històric força acollidor, carrers empedrats, cases amb les bigues de fusta i vistes amb flors a les balconades.
A Eisenach ja li vam poder dedicar més temps i fer-nos les fotos de rigor a casa d'en Johann Sebastian Bach i on va viure durant els seus anys d'estudi en Martin Luther.

Desfer maleta, fer motxilla i cap Andorra, així va anar, per fer la ferrada de Roc d'Esquers a Escaldes. Una ferrada ideal per tothom, per començar ja que no hi ha gaires trams verticals i pels ja habituats oferint-nos un paisatge amb molta vegetació, alçada i un pont nepalí que tot i ser molt curt no deixarà a ningú indiferent.
La tornada dura aproximadament 1h30 pel GR-11, ple de vegetació altre cop i aigua fet que ajuda a superar la calor ja que gran part del camí estarem protegits per l'ombra dels arbres.

Informació més tècnica sobre la ferrada, aquí.

Les fotos d'Alemanya aquí.

I les de la ferrada aquí.

Transsiberian

2009-06-07T18:39:00.007+02:00

Rica en commoditys i la que més malgasta la seva font de ingresos sense pensar que és el seu futur. Edificis soviètics enormes calefactats al 100%, passadissos de 3 metres per 2,5 d'alçada a temperatura ideal per anar amb màniga curta i pantalons llargs a ple mes de Març.

Sí, donem una altra oportunitat a aquest poble que ocupa ell sol la major part d'aquesta esfera blava. Farem una lectura en diagonal d'un país verd, blanc i blau.

El punt final d'aquesta lectura en diagonal passa per un punt i a part quasi ben be al centre de Mongòlia per acabar el paràgraf i donar lloc a un nou capítol sobre l'escriptura xinesa.

Si fa més d'un any anava amb bitllet d'anada ara vaig amb bitllet de tornada, la sensació – la mateixa – agre-feliç-bizarra.

Ferrata Teresina

2009-06-04T17:33:00.004+02:00

Diu la llegenda que uns pastors es van trobar la Santa Imatge de la Mare de Déu en una cova i que el en assabentar-se’n el bisbe de Manresa va decidir traslladar-la cap allí, però la figura en traure-la d’aquell lloc es va fer tan pesada que els pastors no la van poder transportar i ho van interpretar que no es volia moure, i va manar construir-hi una capella.

El santuari nosaltres ni el vam veure... aparcament a Santa Cecília i a tirar!
Arribar a les primeres escales al més estil vía ferrada va costar uns 40 minuts i una bona suada.
La via és molt bonica per les vistes que ens proporciona però en sí no hem va acabar d’agradar, estàs més estona deslligat i caminant que no pas emparrant-te, poc equipada i no ofereix gaires garanties de seguretat com per exemple cordes i/o sirgues amb mal estat o mosquetons sense segur.

La tornada es realitza per un barranc i com algú anava fluix de moral per reanimar-lo no es va tenir cap millor idea que cridar ben alt coses que espero els monjos no sentissin, tot i que es va realitzar en V.O. crec que Internet arriba a aquestes alçades...

Per amenitzar-ho finalment en un sopar italià i uns cubates envoltats de maquíssimes surfínies.

Nota mental:”Si la cagues en triar la zona per sortir, Barcelona fa cagar”

I les típiques fotos.

LND

2009-05-15T00:28:00.003+02:00

Com una bola de neu, sí de la mateixa manera que es crea una bola de neu que es va fent cada cop més gran, va ser com es van anar creant la tripulació d'aquest viatge.

Així que després d'uns pocs e-mails, havíem coordinat el vol i l'hospedatge d'11 persones al ben mig de Londres.

Marxàvem cap a Londres quan tothom començava la festa pels pubs, i hi arrivabem quan uns tornaven a casa i d'altres començaven el dia, cosa que nosaltres no sabíem ni a quin grup pertanyíem.

Tot es va solucionar al segon dia quan els tempos de dormir s'havien restablert després d'un petit lapsus concretament de GMT+1, coincidint amb el dia del meu aniversari va ser un dia replet d'anades i tornades de comentaris anti/pro Madrid/Barça, cosa que es va aclarir després del merescut correctiu al R. Madrid subvencionat per un imparable Barça.

En el tercer i darrer dia val la pena destacar sobre de tot la revisora de l'estació King's Kross, quan una munió de 9 persones no sabíen com preguntar el que volien preguntar i ella sense deixar acabar les nostres lentes frases va dir de sobte “Harry PottAA” amb cara de “vaja no habia vingut mai ningú per aquí preguntant per l'andana 9 i ¾!

Per acabar aquest dia corrent com desesperats, qual defensa del Madrid buscant la pilota, direcció la porta de l'avió.

I les típiques fotos.

Premi

2009-04-29T23:58:00.006+02:00

De vegades la sort et mira a la cara i de vegades les casualitats passen per ficar-te a prova.
Tots hem participat en concursos multitudinaris i mai hem parlat sobre com compartir el premi seriosament, ja que realment no penses que t'hagi de tocar i un dia sense saber exactament per que dius... fem un equip? i si toca ens repartim el premi...
Aquest no es va signar en un tovalló de paper, va ser un simple: Fet! via sms i es que vivim en la millor regió del món.
Així que aquí estem tots dos amb un Camp Nou ple arrebossar, davant una nit màgica per recordar, assistint al partit més importat de la temporada 2008-2009 celebrat al Camp Nou i amb les expectatives pels núvols.

El partit va anar com va anar, però jo mai oblidaré el premi més important que m'ha tocat mai.
En la memòria quedarà l'speaker amb una metralleta com a llengua capbussat dins una apnea de paraules. Això i l'escalfament dels àrbits no es veu a la tele...

Som un equip i en un pacte entre amics no es pot fallar tot i arriscar-se a dormir al sofà.
Gràcies a l'equip del Tu diràs i del Barça juga a Rac1 per tenir l'oportunitat de ficar-me la pell de gallina en veure les estrelles de la Champions estampades sobre la publicitat de segona graderia i en mig del camp des d'una hora i mitja abans del partit.

Com de costum aquí les fotos del F.C. Barcelona - Chelsea

Calçotada

2009-04-27T17:44:00.003+02:00

Quan vas a una calçotada saps que acabaràs brut, per tant és igual si pou o fa sol, be igual igual no, però pel tema brutícia sí.
Es pot celebrar en una Masia (versió Barcelonina) o en una torre (versió lleidatana).

Per definir el calçot, podríem fer un símil amb, per exemple, un grup de música. El líder acostuma a ser el cantant (el calçot en aquest cas) però pocs cantants a capella canten be, per tant és imprescindible l'us de la banda (la salsa en el nostre cas), amb això vull arribar que el calçot sense una treballadíssima salsa no val res!

Un altre tema és la carn, amb salsa o sense, molt feta o poca, al foc, paella o amb el nostre invent, si la carn és bona, el resultat és bo! i com no, el resultat ha estat bo per la calçotada, bo per la mona i bo pel Getafe vs Barça.

Amb tot aquest menjar sembla que ja n'hi ha prou per dinar i sopar, doncs no! Faltaran pipes, panís, marranades mil i Nutella amb pa! Per que mentre es juga al party o al poker has de menjar... per que no? de tota la vida...

Tot això es cou a foc lent des de les 12 del matí fins les 3 de la matinada, adobat amb cervesa, vi, xupitos de Beluga i cubates.

I finalment sí, aquí estan les fotos.

Nassfeld & Kecskemét

2009-03-31T20:43:00.005+02:00

Quin tou de neu!

Sí senyor! 25 de març i un tou de neu per tirar-se des de deu metres d'alçada de cap i abraçar-ho tot! Feia dies que hem pujava la mosca al nas al sentir alguns detallazos que alguns clients tenien amb els meus companys, que si motos aquàtiques, que si Barça-Chelsea i/o Lyon!! etc, etc, etc... i més etc... Ara m'ha tocat, un bon regal, una bona companyia i una estació genial!

Nassfeld és una estació d'esquí a cavall entre Àustria i Itàlia, envoltada d'arbres i integrada als pobles que l'envolten, sí integrada per que una pista pot travessar perfectament la carretera d'accès a un hotel i/o casa. Una estació preciosa envoltada d'arbres, amb unes dimensions que no son per pedre't, però tampoc te la fas en un dia! Tot i que al ritme que he anat algun cop sí! ;)

La millor conclusió que he extret d'aquest parell de dies abraçat a la neu, es que per la pròxima temporada hem compro un snowboard nou!! sí senyor, m'he adonat que he estat fent snow durant anys de la mateixa manera que el crilin i el son goku entrenaven amb la pesada closca de tortuga, ja que al llogar la taula vaig veure lo moooolt que pesa la meva, així que he decidit que hem compro taula nova!!

Nota per vostès: El dia 2 de maig és el meu aniversari...

Desprès de l'esquiada, van venir un parell de dies més de feina, però a diferència de Russia aquest cop sí que vam poder fer una mica de turisme per Kecskemét.

I aquí les fotos de rigor Nassfeld & Kecskemét.

.

Chelyabinsk

2009-03-31T20:18:00.010+02:00

Chelyabinsk és una ciutat Russa de la part asiàtica (NOTA: sumem continent a l'any 2009, tot i que aquest ja estava adquirit) on he estat fa poc. Te aproximadament un milió d'habitants i si això li sumes que Russia és el país més gran del mon, i que no necessiten tenir edificis alts dona lloc a una ciutat molt extensa, tot i que si he de dir la veritat va ser tan esgotador que era del lloc de treball a l'hotel i de l'hotel al lloc de treball, m'hauria agradat penjar fotos de la ciutat però només puc penjar aquestes tristes fotos:

Continuo pensat com el darrer cop que vaig estar a Russia, no son més simpàtics del que pertoca, no saben angles més del que evidentment algunes persones per la feina que desenvolupen els pertoca i el clima és extremadament dur, en definitiva que per molt que m'agradi la neu si hem perdo teniu una porció del món ben gran per eliminar abans de començar a buscar.

CARNAVAL 2009

2009-02-23T21:43:00.003+01:00

Volia penjar les fotos del carnaval i no sabia que escriure però desprès de l’experiència d’aquesta tarda ja se que dir.

Quin nivell la caixera del Condis!

El total de la compra pujava 8,86€ i jo li dono un bitllet de 20€ ja que no tenia res més petit, i em diu... no tens les 86, i jo li responc... doncs no, si vols et puc donar 82... il·lús de mi pensava que hem perdonaria els 4 cèntims al aceptar-ho, però la meva cara de sorpresa com quan el Valdés fa un regal monumental al contrari en veure que hem torna de canvi 11,96€.

ATÒNIT m’he quedat!!!

Però si es lo mismo que te he dado... ya... pues entonces para que me pides las 82... nose....

Quin nivell!!

Adeu bona nit...

En fin... aquí estan les fotos!!

.

Snowlogic

2009-02-12T21:20:00.011+01:00

Divendres
Festa
Neu
Encerar taula
Carretera i manta
Tavascan
Refugi
Torrades amb melmelada
Snow, snow, snow, snow
Snow a l’esquena
Ascensió
Derby
Carrera
David
Caiguda als 5m
Jajaja
Espera
Tira
Pique-nique
Neu, neu, neu
Bacallà
Cornflaques
Puja, puja, puja,
Flipa, flipa, flipa
encara no hem començat
Avall
Puja, puja, puja
Traça línea
Canal
Salta roca
Fot-li un 180
tira
Snow, snow
Cotxe
casa
FOTOS

Benvingut 2009

2009-01-07T23:06:00.011+01:00

D’aquest any, si és igual que el 2008 estaré ben feliç i content, així que aspiro a mantenir o a augmentar.
Es podria resumir extremadament ràpid amb l'adquisició de 3 continents al meu passaport, uns 20 dies d’esquí i els dos propòsits de l’any assolits al mes de Març. Així que la cosa és difícil de superar.
De moment la cosa pinta be, a tres dies d’estrenar el 2009 ja tinc l’estat de forma

de quan estava a Grenoble, cosa que durant el 2008 hem va emprenyar una mica aquesta pèrdua, però ja tornem a tenir a la saca lo tres seixanta.

Per clamor popular penjo les fotos de cap d’any, les quals no tenen cap desaprofitament i m’han donat material per fer un altre vídeo pel cap d’any de 2009, tot i que espero que durant l’any hem doneu més material per ficar.

Àlbum de cap d'any.

Àlbum de l'esquiada.

.

Definición

2008-12-27T19:23:00.003+01:00

exacción.

(Del lat. exactĭo, -ōnis).

1. f. Acción y efecto de exigir impuestos, prestaciones, multas, deudas, etc.

2. f. Cobro injusto y violento.

¿Diferencias entre 1 y 2?

San tornem-hi

2008-12-15T23:36:00.007+01:00

Beh oui! Una petita comitiva de tres representants marxava divendres direcció Les 2 Alpes a base de tracció motriu multiplicada per quatre i ple rendiment de l’ESP, per que el dia menys pensat deixes de nevar i regalar-nos la famosa poudreuse.

Un cop les pistes trepitjades l’objectiu es convertí en una baixada de 1800 metres de desnivell, el inici està situat a 3400 metres per sobre de totes les muntanyes que t’envolten i dins el glaciar més gran esquiable Europeu, des d’aquí dalt no hi ha carreres que valguin ni companys que t’acompanyin la consigna és clara, quedem a la cadira de sis i que cadascú gaudeixi al seu ritme.

El meu ritme es convertí en girs ben amplis durant el glaciar amb constants canvis de direcció, marcant completament la totalitat dels cantells, moderant la velocitat per comprovar i gaudir de la fortuna de poder surfejar amb tan meravellosa vista, en acabar el glaciar estàs prou calent, fort i amb l’adrenalina necessària per tirar pel dret agafant velocitat fins a començar a provocar les primeres llàgrimes als ulls i començar a virar de manera ràpida i contundent, les zones de poc desnivell serveixen per fer un bon 180 i castigar els músculs mes relaxats i premiar amb un descans els músculs més treballadors fins al primer desnivell; per tornar-se a marcar un bon 180 i estrènyer fort les dents agafant puntes de velocitat que t’acceleren el cor, altre cop seguides per una altra zona plana amb canvis de rasant que aquest cop ajudat de la velocitat aprofites per fer uns bons i llargs salts, estem ja a la zona prèvia del túnel, així que agafem la pala que el precedeix ben recta per acabar de destrossar les cames amb les vibracions, un cop superat el túnel torna el relax per fer virgueries amb els canvis de direcció i pujar per la muntanya fins tenir velocitat zero i baixar amb un bon cop de maluc de 180, arribem ja a les acaballes amb una pala ben llarga on és obligatori fer-la recta de la meitat en avall per tal de no remar i arribar amb prou velocitat per brincar en el darrer salt que hi ha a la dreta del cadira.

L’après-ski es pot resumir en poques paraules: atun, cervesa i macarrons.

I quina millor guinda per aquest pastís tan llaminer que amenitzar aquestes surfejades amb un bon amic (ça va mon vieu) seguit de la visita (veiux maison) i caminada (eaux claires, granette, Victor Hugo, place du trib...) anònima per la ciutat que et va acollir durant una part de la teva vida per acabar entaulat amb un parell d'amigues.

Unes fotos d'en Roger, aquí.

I les meves, aquí.

Nou site web de fotos

2008-11-22T20:59:00.002+01:00

Fa temps que penso en provar el Flikr, i finalment m'he decidit. De moment no tinc fotos noves així que he fet un recull del viatge per Brasil.

Vull provar a veure que tal funciona, si us és més còmode per mirar les fotos, etc... per mi de moment ho és alhora de pujar les fotos, ja que no hem cal instal·lar cap programa per pujar-les totes de cop.

A veure quin us va millor si el picasa o el flikr...

Aquí va la direcció del flikr: El meu lloc d'usuari, fent un clik aquí. Els àlbums aniran apareixent a la dreta de moment només hi ha el de Brasil.

Morocco

2008-10-10T19:16:00.006+02:00

Marrakech pot resultar una ciutat molt estressant, plena de pol•lució degut a la mala combustió dels milers de movilettes que corren per qualsevol carrer ja sigui peatonal i estret com una gran avinguda, li pots sumar que tots pensen que potser ets un bon comprador potencial i intenten que compris en el seu establiment, per això passar pels zocos propers a la plaça Djemaa el Fna li suma estres, mentre que si t’allunyes, només cal anar tirant i tu solet et perdràs molt fàcilment, arribes a mercats mes freqüentats per gent autòctona, on el primer dia et sents observat per tothom però a mesura que vas passant per aquests mercats i carrers plens de vida t’adones que l’únic que observa ets tu i tots els demés van per feina passant de tu, així que poc a poc et comences a moure més tranquil, agafes confiança i compres, adonant-te que és molt més agradable comprar per aquestes zones que en els estressants zocos propers a la plaça central. Si domines una mica el idioma pots establir conversació amb els venedors, i apendre des de els materials que treballen els berebers i per on està estes aquest poble fins una explicació detallada de com cunar un bon cuscús.
Per obtenir una altra visió de Marroc cal fugir de les ciutats turístiques i endinsar-se al interior d’aquest país, on continua havent-hi turisme però amb més moderació. Una bona opció de relax pot ser una escapada al desert, on el silenci i la foscor son el comú denominador, sembla que les estrelles estiguin a un pam del teu cap.
La gran majoria de gent que te botiga intenta vendre’t alguna cosa, alguns amb més gràcia que d’altres, alguns amb més agressivitat que d’altres, alguns amb conversacions sorprenents i d’altres amb corre-cuita per avisar al seu company de que vingui a convèncer-te de comprar els mocadors que ven ell per ta mare, germana, amiga el que sigui... i els que no tenen botigues poden resultar la mar d’amables i atents, com en un país qualsevol d’una regió del món qualsevol.

Aquí un recull de fotos.

Amadeu Casañé

San Mateo

2008-09-26T19:08:00.003+02:00

En un lugar de La Rioja, cuyo lugar su calimoxo no me deja recordar, estuve el fin de semana pasado. Cuna del castellano, aunque quizás no según un americano…

San Mateo me recibió limpio (así era el antigua chupinazo) y con los brazos abiertos, para derramarme calimoxo por cabeza, brazos y piernas si vas en bermudas. Suerte que en esta amable localidad los vecinos te tiran agua mientras al ritmo de Makoki buscas tu lentilla.

En un dia normal aquesta localitat estaria plena de peregrins però per San Mateo només hi ha charangues seguides de gent bota de vi en ma. Aquí es va descobrir el Wolframio per dos germans tot i que al monument als “Riojanos Ilustres” encara que ells l'anomenen “Espaldas mojadas” només hi tenen una estatua compartida.

Prop de l’Ebre hi trobem un joc de l’oca referent al camino on la casella 63 és la catedral de Santiago de Compostela. Nosaltres en comptes de fer el camí el varem desfer un tros.

M’emporto cap a casa unes bones rialles, un bona retrobada amb uns bons amics i un bon regal 12 botelles de vi Dinastía Vivanco.

Gracias.

AQUI LES FOTOS

Frase III

2008-09-19T09:34:00.005+02:00

Els joves d'avui en dia son capaços de fer qualsevol cosa per no fer res.

Escoltat a la radio un tertulià que parlava sobre l'estudi de la Fundació Jaume Bofill.

.

Carnassa per la premsa

2008-09-12T22:27:00.001+02:00

L’esdeveniment que avui ens reuneix tots plegats en aquesta pàgina no es res més que el que tots sabem i és de domini públic.
Vivim en el país del càstig! De tots és sabut que per cada cop que la policia t’ajuda ,a casa ja has rebut qualcuna que altra carta certificada demanant-te imperativament que paguis una quantitat de diners, desgraciadament sovint per tonteries, on s’és vist que es penalitzi lligar les bicicletes en senyals verticals o mobiliari urbà, on s’és vist que un dia beguis més cervesa del compte i no podent arribar a la porta de casa et vegis obligat a afluixar la bufeta i ser penalitzat, be doncs saps que? et deixaré la papilla també! que això, tinc entès que no està contemplat pel codi penal, on s’és vist que hagis de pagar unes taxes per passar-te d’hores o portar un paper en retard per pura burocràcia mal gestionada per part de les persones que posteriorment recaptaran aquests diners...Aquestes autoritats vestides amb un uniforme de treball com qualsevol altre tan digne, necessari i imprescindible com el del servei de neteja es creguin que TU estàs en les seves mans com si d’un putxinel•li es tractés i protegides pel se uniforme engalardonat s’excedeixin desmesuradament d’aquestes maneres oblidant-se que van estudiar a la mateixa escola que tu, que llegien els mateixos llibres que tu però que no han tingut tanta sort alhora de trobar feina com tu i decidides a buscar l’estabilitat de cap s’han tirat a endrapar de les arques de l’estat, oblidant-se que un edifici històric de la ciutat on vivim, amb molta memòria i significat, amb actual ús públic, aquestes autoritats decideixin fer-te mossegar el terra ja que hi ha gent que té interès en aniquilar tot aquest ús per poder dormir en un Parador de sis estrelles sabent que allí possiblement van matar ‘rojos’.

Defensar el que penses, és un dret; la violència, és una opció equivocada.

Turquia

2008-09-06T21:26:00.003+02:00

Bon, ces jours j’ai été à l’étranger pour travail, comme j’ai déjà écrit sur mon dernier post j’ai passe trois jours à Roumanie, et après on est parti à Turquie.

J’ai adore ce pays, n’est pas comme un autre pays Européen, et n’a jamais été domine pour les communistes.

Estuve unos días por Istambul donde viví el inicio del ramadán, en un principio tenía un poco de miedo por el tema de encontrar comida durante el día y comer “in your face”, ¡pero se superó bien! Y además por fin me pude quitar la espina que tenía clavada ya del verano de 2004 cuando hice el interrail y en Tessalonika nos separamos medio grupo (Menchaca y López) se fue a Istambul y el otro medio (Núria y yo) hacia Atenas por que no teníamos tanto tiempo.

Istambul me impresionó, ya que no hay un metro cuadrado donde no haya un vendedor o tienda, son comerciantes hasta la médula. La llamada a la oración también me impresionó mucho. El gran bazar es para regatear sin escrúpulos, al final cuando no me daba el precio que yo quería me fui y a cada paso que me alejaba de su comercio me rebajaba 5 liras y así hasta los 20 pasos, que el tío me gritó SESENTAAAAAAA e hicimos el trato, aunque no dudo que me timó y salió ganando él!

Después el trabajo exigió ir a Konya ciudad donde nacieron los derviches y donde está la tumba de su fundador.

De Konya anàrem a Aksaray on només ens dedicàrem a veure empreses, però aquesta ciutat només està a 70 kilòmetres de la capadòcia així que decidírem fer una mica de volta per veure-ho, i sí! va valer la pena, és impressionant com el vent, segons diuen, ha anat erosionant la muntanya per fer aquestes formes tan estranyes i on els cristians ho van aprofitar per fer-hi cases i amagar-s’hi.

Après Aksaray on est parti a Adana mais la bas on n’a pas fait non plus de tourisme, et rapidement après finir le travail on est parti vers Istambul pour finir la route touristique la.

Como veréis en las fotos, el ramadán es una auténtica fiesta, en cuanto se pone el sol todo el mundo sale a la calle y se reúnen para comer juntos beber té y fumar narguile. Cerca de la Mezquita del SultanAhmet Camii (Mezquita Azul) se llenaba de chiringuitos donde pocos turistas había y todos los vendedores te gritaban a un palmo de la oreja 20 palabras donde yo solo podía entender tres: çay, kebab y narguile.

PD: amb aquest viatge sumo un visat més al meu passaport i per no demanar-ho no vaig rebre dos segells més de Romania.

LES FOTOS DE TURQUIA

Y LES DE ROMANIA

Bucureşti

2008-08-30T11:25:00.006+02:00

Bucur significa alegria, però durant els anys que hi va haver la dictadura de Nicolae Ceausescu no crec que hi regnés molta alegria, aquest va construir el segon edifici mes gran del món per darrera del Pentàgon amb 3000 habitacions i 200 banys, en la seva construcció es van utilitzar 3500 tones de vidre, 200000 bombetes i 1 milió de metres quadrats de marbre i tot amb matèries primes romanes, com obligava el comunisme.

Com a la majoria de països comunistes que he visitat, és una ciutat que no et dona cap tipus de claustrofòbia, grans parcs, grans avingudes, grans places però tot una mica deixat, els falta urbanitzar els carrers i parcs, ja que tot podria ser molt més bonic.

No queden gaires edificis del que havia estat Bucarest durant el segle XIX ja que aquest dictador ho va destruir quasi tot per fer edificis comunistes, formigó i més formigó.

El cotxe que més és veu pel carrer es el Dacia, que també és una província Romana.

Com a dada curiosa els taxis porten escrit el preu per kilòmetre a la porta, es a dir, X lei/km (moneda romana), i dic X per que el curiós del tema és que no n'hi ha cap que porti el mateix preu, no se quins paràmetres influeixen en el preu, potser com els autobusos de Brasil que canviaven el preu en funció de si portaven aire condicionat o no... no ho se...

PD: de moment ni rastre a les cartes dels restaurants ni a cap bar ni enlloc de Calamars a la Romana serà una invenció de les espanyes... ja que a Roma tampoc en vaig veure...

Volta a Menorca en Kayak

2008-08-17T21:16:00.013+02:00

(EDITAT)

Des de bon principi hem feia molta il•lusió aquesta aventura però no podia deixar de pensar si seria capaç de completar-la o no, eren 9 dies de remar en kayak, amb dos punts importants, mai havia tocat un kayak i m’agrada més la muntanya que la platja. Tot i amb això amb 3 amics més ens hi aventurarem.
El primer dia el mar ja ens va marcar qui manava a qui, amb mar de fons, onades de mes de dos metres que feia que no ens veiéssim uns kayaks dels altres va ésser la posta en escena, provocant un alarmant accident però sense greus ni lleus conseqüències, només materials.

Això va impedir acabar la primera etapa on ens havíem marcat, però gràcies amb això el primer vivac de la setmana era en una illeta prop de la costa, nosaltres i els kayaks ningú més tret de milions de mosquits fent-nos una grata companyia.
Els pròxims dies ja van ser mes lights amb el que es refereix l’estat de la mar, algun que altre dia teníem que remar amb el vent en contra però poca cosa més. El fet d’anar en kayak ens va permetre veure coves, cales de difícil accés per la costa, dinar, sopar i dormir allí on ens vingués en gana.

I finalment la volta va estar completada amb 8 dies complerts.

De Mahó a Ciutadella el tema logísic és més fàcil, ja que hi ha bastants serveis per adquirir provisions i les tirades de remar entre cala i cala no són massa llargues, la part nord, de Ciutadella a Mahó ja és un tema més complicat amb les previsions, hi ha menys cales, el mar acostuma a ser més mogut i els serveis escassegen, però la solució és bastant fàcil, emplenar els kayaks d’aigua i menjar.

Una aventura altament recomanable.

I un recordatori, EL MAR NO ÉS UN ABOCADOR I NO S’HO EMPASSA TOT, PER QUE TOT EL QUE TIREM ENCARA ESTÀ ALLÍ!!!!!

I per il·lustrar la volta, aquí us he penjat les fotos.

He vist que la volta a Menorca en kayak genera moltes búsquedes pel google així que actualitzo per tal d'ajudar a aquells que tenen intenció de fer-la.

L'empresa on vam contractar els kayaks es diu DMS Sports&Kayak, no és la més barata de l'illa però no ens podem queixar gens del tracte que vam tenir, cada matí ens enviaven un sms amb l'estat de la mar i la predicció del temps i també és van portar molt be amb el tema de l'accident.

La preparació física no cal que sigui extremadament alta ni res per l'estil, tot depèn del ritme que vulguis portar però en 9 dies no hi hauria d'haver cap problema, tampoc és important saber fer eskimotajes però si que val la pena saber com solucionar el tema de buidar l'aigua del kayak en cas de volcar tot i que cap de nosaltres va volcar a alta mar cap cop, només entrant a la platja que t'agafa la ola i et centrifuga una mica però és divertit i tot!

Animar a tothom que ho faci i que per qualsevol dubte no tingui cap problema en utilitzar aquest blog.

Felicitats

2008-07-18T22:00:00.006+02:00

Sí, felicitats ja ets enginyer... i? La teoria ficada a la pràctica no quadra mai, pots calcular que per un tancament òptim d’un objecte X s’hagi de tallar 7 mil·límetres de tub, vine enginyer vine, que això es talla a ma, ets capaç de tallar 7 mil·límetres? no! Doncs tots els càlculs no serveixen de res... Ets enginyer, ja et pots embrutar de greix fins les dents, ja ets apte per ficar-te de pols fins tenir les celles blanques i passar una quinzena de dies amb picors per la puta al·lèrgia al blat, ja ets candidat a que et donem pel sac. Als 27 anys tanco el cicle d’estudi, un estudi que dono gràcies ja que per molt que renegui en 3 mesos sempre he trobat feina, però aquest cicle s’ha tancat, ara lluitaré pel que realment m’agradi i no pel que tingui “més futur”, quina xorrada de paraules ja que si no t’agrada no te futur...

D’altra banda la setmana que be començo a remar i no pararé fins d’aquí 9 dies, el temps que tardarem a donar la volta a tota l’illa de Menorca. No hi ha quasi res previst dilluns ens donaran les indicacions necessàries i dimarts comencem a remar, d’aquí 15 dies us conto la resta.

D'aquí vinc!!! De veure al Boss

Personatge II

2008-07-15T00:27:00.010+02:00

Can't you see that it's just raining

Siguiendo con la saga de personajes al estilo David Llorenç y con la excusa de que asistí a su concierto, os hablaré de Jack Johnson. Es músico, natal de Hawai, su voz melosa y sus canciones con ritmos que impregnan pura tranquilidad, parecen contradictorios con los estereotipos que se tiene de los surfistas, ya que Jack Johnson a los 17 años ya se había ganado un nombre en el circuito profesional, cuando parecía que su vida iba a estar encima de una tabla de surf una lesión muy grave le hizo cambiar la tabla por una guitarra. Así que se fue a California a estudiar cine, dónde grabó lo que está considerado uno de los mejores documentales/película del mundo del surf Thicker than Water (2000), para el que además compuso varias de las canciones que le abrirían las puertas en el panorama musical.

Ben Harper lo escuchó y mediante su propio sello discográfico le abrió las puertas al mundo musical gravando el disco Brushfire Fairytales y a partir de ahí un seguido de éxitos musicales tales como películas Curious George y álbumes como mi favorito In Between Dreams aunque On an on y Sleep Throught The Static también me gustan mucho, pero quizás como lo conocí con In Between Dreams…

Que ha sido del surf os preguntareis, pues en una entrevista dijo lo siguiente

“Hago una vida normal, vamos? ¿Y el surf está abandonado? ¿He dicho que hago una vida normal. Por supuesto que practico surf?”

A parte de que me gusta su música, el aire que le rodea también demuestran que tiene carácter y es consecuente con lo que dice, su último disco esta grabado al 100% con energía solar ya que posee el estudio de grabación llamado Solar Powered Plastic Plant, con sede en Los Ángeles, que funciona exclusivamente con energía solar y en el que se graban también vídeos de concienciación ecológica.

En el concierto repartían pasaportes y cuales puros interraileros allí estábamos buscando sellos, tenías sello por ir al concierto en coche más de 3 personas, por ir al concierto en transporte público, por hacerte una foto de concienciación ecológica en el fotomatón del recinto, por comprar compensaciones de CO2, por colaborar con una ONG, por reciclar, etc… ¿y que pasa con todos estos sellos? Pues que sorteaban la posibilidad de asistir al concierto en el escenario junto a sus colaboradores.

Per a una crònica més fidel al concert podeu consultar el blog d'una amiga Toulosaine Anna Amor

Les fotos del conçert

Aventura

2008-06-27T22:05:00.003+02:00

Un cap de setmana ple d'aventura va ser adéu del pis on vivia la Marta, si pensàvem que cada cop la tindríem més a prop desprès de passar la tira d'anys per terres osonines, ara se'n va encara més lluny. Qual pis patera ens varem embotir fins a 14 persones per conviure-hi durant un cap de setmana, el que equival a dir/escoltar qualsevol conya cada quart d'hora...

Dissabte va ser el dia fort de bon matí després de les conyes pertinents pels sorolls de la nit anterior, ens embotírem als cotxes quals sardines per anar a fer el ràfting, on el ser dues barques va fer que fos força divertit, tot i que no hi havia temps dinar ràpid i cap al barranc de l'infern, si algú te qualsevol dubte de l'any en que es va instal·lar la tirolina, quan de pes pot suportar, l'angle d'anclatge, persones que la van instal·lar, etc... podeu preguntar-ho ja que el nostre guia va ser sotmès a una bateria de preguntes per part d'una de les components del grup.

I diumenge per rematar-ho cosinada Roca, amb l'assistència de 115 components, espero tenir la foto de grup i la penjaré també.

FOTOS DEL RÀFTING & BARRANC DE L'INFERN

Russia

2008-06-20T00:17:00.005+02:00

La setmana passada la vaig passar per terres russes per motius de feina tot i que vaig aprofitar per fer una mica de turisme.

Sobta que a l’aeroport internacional de Moscú l’anglès el parlés tan poca gent, en un bar prop de la plaça vermella també fos una llengua desconeguda i que a part mostressin poc interès en comprendre’t, si amb això li sumes l’alfabet ciríl·lic, Rússia es pot convertir en un terreny molt hostil.

Tot i amb això guardaré sempre curioses anècdotes i vivències; l’afany per buscar-me muller hem va fer riure i ficar nerviós a la vegada, l’hospitalitat d’un dels jefes de la instal·lació que anàvem a reparar, convidant-nos a sopar a casa seva amb un sopar típic Tàrtar començant amb un xupito de vodka i res sòlid a la panxa des de feia almenys 7 hores son anècdotes curioses del viatge.

Com a dades curioses del viatge us deixaré les següents perles:

- Els conductors novells porten al darrera del cotxe una ‘y’ dins un triangle de fons blanc i contorns vermells.

- Nizhny Novgorod seria on cauria la primera bomba en cas de guerra contra Russia. Hi ha la fàbrica de la famosa marca d’avions MIC i dues fàbriques bèl·liques més. Així com diverses fàbriques de la ciutat en una setmana de modificacions estarien llestes per fabricar pólvora i/o armament militar, per això va estar tancada al turisme (inclòs el de procedència Russa, fins fa relativament poc)

- A aquesta ciutat també hi ha la fàbrica de cotxes Gaz la mes gran de tota Russia.

- El metro de Moscú és formidable, estacions de 3 metres d’alçada amb unes decoracions fantàstiques i una freqüència de metros immillorable.

- En arrivar a cada estació de tren pels altaveus de l'estació sonava música de marxa militar ben forta.

- Conversa curiosa:

(ells): Quina temperatura hi ha a Espanya a l’estiu?

(jo): Doncs 30ºC de vegades 40ºC en algunes zones.

(ells): osti!! I com podeu treballar?

(jo): els que estan al carrer o tenen fotut.

I quina temperatura teniu aquí al hivern?

(ells): -20ºC algun hivern hem arribat a -30ºC.

(jo): i com podeu treballar?

-la conversa es va quedar en stand by.

Només vaig agafar el tren tres cops, però hem va donar temps de llegir el diari del primer dia que portàvem des d’aquí, la revista Emprendedores que hem vaig comprar a l’estació de Renfe Lleida, acabar el llibre que tenia començat L’abominable crim de l’Alsina Graells, començar i acabar el llibre El nen del pijama de ratlles i batre el meu propi rècord 5 cops al joc que tinc al mòbil, tot fent un petit percentatge del tram total del Transsiberià.

Per no fer-me pesat amb les fotos i situar-vos una mica més us he fet un àlbum de cada ciutat visitada:

PD: Cada dia m'agrada més com queda el meu passaport, tot i que hi falten més retocs... ;)

Liverpool & Manchester

2008-05-31T21:19:00.003+02:00

Ja fa dies que ha estat el meu aniversari i encara no havia actualitzat per fer-ne alguna menció. Van estar moltes les felicitacions que vaig rebre, família, amics nacionals, internacionals i estrangers, a tots moltes gracies!

Jo vaig passar els dies entre Manchester i Liverpool.

Passejant pel port de Liverpool (el segon més important en exportació del Regne Unit) vaig recordar passejades per Puerto Madero de Buenos Aires, i es que l'estètica és molt semblant. Evidentment The Beatles hi tenen un paper molt important en la internacionalització d’aquesta ciutat. Passejades per Mathew Street i una cervesa al The Cavern son obligades per a qualsevol.

De Manchester poca cosa recordava de quan hi vaig anar al 2000 per visitar la Núria. Manchester no van tenir als The Beatles però dels seus pubs han sortit milers de grups i centenars de grups mundialment coneguts, uns exemples podrien ser: Oasis, The Stone Roses, Take That, New Order, The Smiths, The Chemical Brothers, Simply Red...

Així que certament com suposo que esteu imaginant la vida nocturna va ser força animada, durant el dia, doncs visites a la Catedral, China Town la segona més gran de tot el Regne Unit i la quarta Europea, està situada al costat de la Gay Village la qual s’estén paral·lela al Canal Street, on hi podràs trobar en perfecta harmonia homo y heteros, sobretot a altes hores de la matinada ja que son els darrers pubs de la ciutat en tancar.

Catalan’s square i el pub Bar Ça, també son punts turístics curiosos de visitar per un català.

AQUI LES FOTOS

Frase II

2008-05-30T22:22:00.002+02:00

Jo: Bueno, m'en vaig a dutxar!
Ella: Ves a dutxar y que te lo pases be dutxandote!

Clara, 4 anys.

Tarragona m'esborrona, Constantí...

2008-05-11T13:25:00.003+02:00

Volver al lugar donde uno ha pasado años importantes de su vida y se ha sentido a gusto siempre produce un sentimiento algo extraño. El simple hecho de pasar andando por delante de la puerta donde viviste te puede encoger el corazón e ir al bar donde acostumbrabas a reír te puede hacer sentir un extraño bienestar interior.

No lo digo yo, donde yo lo leí dice así: "sabina decía con la voz de ana belén que al lugar donde has sido feliz no deberías tratar de volver... pero yo al final aposté por chavela que dice que uno vuelve siempre al lugar donde amó la vida... y allí me fui, a ver a viejos amigos y a recordar tiempos pasados donde uno no tuvo ningún tipo de preocupaciones"… así que allí fui, a Tarragona a pasar un fin de semana con buenos amigos, compañeros y ex-compañeros de apartamento.

Foto: amb la mariscada a taula, prop del mar al Serrallo (barri de pescadors de Tarragona)

Redescobrir

2008-04-13T23:32:00.003+02:00

Pots viatjar, conèixer paisatges meravellosos, vistes de postal, gaudir de la relaxació del mar, la natura, gent amable, oberta i agraïda arreu del món i oblidar-te de conèixer i redescobrir el que tens ben a prop de casa teva i que ja ho has vist altres cops.

Això és el que varem fer la setmana passada, redescobrir.

Redescobrir un paisatge que ja havíem vist altres cops, però mai nevat i redescobrir-nos a nosaltres que tots ens coneixem però que feia anys que no jugàvem com nens lliures de preocupacions, complicacions, feina, estudis o el que sigui que et pugui lligar al sistema, eina política que et fica massa fàcil escollir la forma de vida com borregos.

Així que acabes aprenent que molts paisatges naturals que tenim ben a prop de casa son tan dignes com d’altres més coneguts mundialment, i que així segueixi amb el seu humil anonimat.

I aquí les fotos de l'excursió.

Amadeu Casañé i Sala

Lo Delta

2008-04-11T19:32:00.007+02:00

Hi havia una vegada un noi que se'n va anar d'excursió al Delta amb tres amics més, ell com a copilot dictava les traces a seguir, dreta, esquerra, mitja volta que ens hem equivocat... fins arribar al que nosaltres col·loquial ment anomenàvem la "punta del frenillo" degut a la gran similitud entre la la paraula en qüestió i l'extensió estreta i llarga de terra que uneix el Delta amb la "punta de la banya". Amb un R21 quals tuaregs anàvem pel camí allunyats de les dunes, però ell volia riscs, acció, volia fer el cabra i retava al pilot a conduir per les dunes, ell un tuareg experimentat no es va voler arriscar.

Així que tres anys més tard aquest copilot ja s'havia format com a pilot de primera i decidí anar al Delta sol, tot i que es va emportar una noia com a copilot per si de cas, la qual el feia entrar i passar per mig de tots els pobles que la carretera evitava... en fi... En arribar al "frenillo" ell que en tenia moltes ganes va arriscar com ningú, posseïa un cotxe amb tracció a les quatre rodes i 150 cavalls que el podien ajudar a sortir de qualsevol embolic, al cap d'uns quilometres de dunes, havent deixat endarrere qualsevol presència humana, es sentia rei del "desert" i no podia deixar passar l'oportunitat d'immortalitzar el moment, clar que a 70 km/h era difícil que la foto no estigués moguda així que la fotògrafa oficial i copilot per sorpresa va demanar-li parar, i així sortí la foto.

Desprès de la foto arrancà el cotxe de nou per adonar-se que no hi havia tracció possible amb una sorra tant fina, així que la tracció de les quatre rodes provocaren que el cotxe s'enfonsés equitativament per cada roda provocant que la panxa del cotxe toqués a la sorra i fent encara més impossible sortir d'aquella trampa, una hora d'excavacions qual arqueòlegs i utilització dels típics materials que es troben fàcilment al desert i l'ajuda d'uns humans que passaven vam poder treure finalment el cotxe.

La bici amb un vent de 40 km/h en contra tampoc es un mitjà de transport agraït.

Tot i això un cap de setmana força de divertit, per que els imprevistos componen els moments més divertits!

Aquí més fotos

Perseguit

2008-03-16T15:23:00.004+01:00

Segurament sempre ha estat allí, segurament soc jo, però Brasil hem persegueix, radio, tele, gent espontània pel carrer, vídeos, bars, musica, sembla que tots han s'hagin ficat d'acord per conspirar contra mi i no deixar passar un dia sense pensar-hi, potser es que hem recorden que hem falta ficar fotos de Porto Alegre i Buenos Aires.

Així que aquí van els dos àlbums nous de fotos:
- Porto Alegre

- Buenos Aires

PS: Evidentment la meva motxilla era de backpacker i no de louis vuitton...

Amadeu Casañé

Volveré

2008-02-29T00:55:00.003+01:00

Ya lo decía Jim Morrison:

This is the end
Beautiful friend
This is the end
My only friend, the end...

Etapa final del viaje, hoy sí, hoy estoy triste, después de un sinfín de ir cerrando etapas: Carnaval, Playa, Caipirinhas, Brasil, Uruguay y Argentina como última etapa Americana, dejando atrás un sinfín de anécdotas, experiencias confesores y confesiones, compañeros, risas, enfermedades y tonterías mil.

Al final te das cuanta que no existen los lugares, que lo que importa son las personas.

Y ahora a trabajar, y es que para gozar de este tipo de viajes con la total tranquilidad, ni sentimientos de culpabilidad, hay que trabajar, así que a eso voy, a trabajar para mi próximo proyecto de viaje de libertad. Cuando será? el tiempo lo dirá!

Voldria acomiadar-me en català, amb la mateixa cita que vaig començar el viatge, per tal de tancar la roda:

"S'ha de viatjar per adonar-se que una passió, una idea, una persona, només són
importants si resisteixen una projecció a través del temps i de l'espai;
allunyant-nos podem curar-nos de la deformació de proximitat de la que tots
estem atacats" Josep Pla (1942).

Us recomano el blog del Menchaca per que tingueu una finestra oberta a Sud Amèrica, ja que ell al treballar 5 vegades més que jo, continua el viatge 5 mesos més!

.

BsAs

2008-02-28T16:41:00.002+01:00

Les paraules més repetides son: "vos el cambio lo tenés muy bien".

Primerament i com ja va essent habitual en les darreres ciutats que hem visitat, vam realitzar un city tour per Buenos Aires, per tal de coneixer el més interessant de la ciutat i obtenir-ne una explicació: barrio de Boca, Recoleta, Sant Telmo, Palermo, Caminito, la Bomonera (diuen que la bombonera tiembla, però ells diuen que no tiembla, late), Evita, la plaza de Mayo, l'avinguda més ampla del món amb 140 metres d'amplada, la 9 de julio, etc...

Certament el canvi ens surt molt be! he comprat més música aquests dies que quasi en tota la meva vida, outlets a "precios irrisorios", pero vull fer menció especial a el millor tall de carn que he provat mai fins ara! al barri de Sant Telmo, aneu al mercat d'antiguetats i en un carrer lateral, un bar amb parrilla, petit, no hi ha taules, en un plat redó de fusta i de peu a la barra un tall de carn (vacio) boníssim!! Ho sento no recordo el nom, però és conegut.

A Puerto Madero també és menja molt be en restaurants elegants, nosaltres a Sigue la Vaca, amb buffet lliure de carn i amanides, per "precios irrisorios".

Avui molta pluja per tant serà un dia de hostel...

Amadeu Casañé

Uruguay

2008-02-27T01:36:00.008+01:00

Uruguay no es guay del Paraguay pero me gustó...
Para empezar fuimos en bus leito, una clase por encima del ejecutivo. No me despertaron ni en la frontera; le das todo al azafato y él te lo hace todo, que a las 4 de la madrugada te apetece una coca-cola, ningún problema.
El amanecer lo vimos en Punta del Este, lugar Maurizinho (pijo en Brasil) de veraneo. Como anéctodata divertida fue que al volver de Casapueblo (buscad imagenes por Internet, es impresionante), hicimos auto-stop y nos paró una pick-up donde nos montamos en la parte de atrás y nos dejó delante del Conrad, el casino por execelencia de Uruguay, donde con chanclas (no a lo loco) y bañador nos metimos a apostar a la ruleta, donde no pudimos recaudar nada para nuestro viaje.
De allí a Montevideo, donde nos alojamos en el emplazamiento más céntrico! Un hostel curioso, todo un edificio tipo los del eixample de Barcelona, con techos altísimos. Montevideo en un día estuvo visto, gracias al city tour que nos llevó y explicó las cosas mas importantes.
Para terminar nuestra visita uruguaya en Colonia, declarada patrimonio de la humanidad. Ciudad tranquila, con ateliers y un faro donde arriba con tranquilidad nos sentamos a mirar durante media hora...
Por al tarde ya buquebus hacia Buenos Aires, pero esto ya lo contaré en otro post.

No puedo colgar fotos en el picasa, pero os dejo las más significativas o divertidas (amanecer y auto-stop).

En castellà degut a les pressions del Menchaca ja que no vol escriure al seu blog i vol que els seus amics i familia ho entenguin y a David, que dice que no entiende nada!

Iguaçu

2008-02-21T23:38:00.005+01:00

Les catarates de Iguaçu, d'una bellesa digna patrimoni de la UNESCO. Natura (tot i que el Sheraton s'hi ha lluit!! construïnt-hi un hotel), selva i molta aigua.
Les catarates se les reparteixen Brasil i Argentina, aquest últim és el que posseeix la major part, i on tenen un recorregut molt més bonic, tot i que per poder observar correctament les catarates i obtenir una bona impressió de com són, el millor recorregut és el Brasilé.
Un altre cop ens hem trovat el hostel ple, coses de no reservar, ara ja no ens tornarà a passar, en teoria, ja que Montevideo i Buenos Aires ja estan reservats.
A escassos metres hi ha Paraguay, i per tal de sumar un país més al nostre viatge vam aprofitar per anar-hi, i la veritat es que el paisatge canvia bastant, a part de que ja t'entenen en castellà, tot i parlar guaraní. Els carreres es veien molt més bruts i hi havia molta més gent al carrer.

Com a dada curiosa, ja que hi havia un tràfic inmens, vam decidir creuar la frontera caminant, i en mig del pont hi havia la linia divisoria dels dos països, com podreu veure a la foto.

Per cert, ho sento però era molt dificil triar i despres de borrar moltes fotos, us penjo una gran sel·lecció, i tampoc disposo de tant de temps per triar, ho podeu veure en un parell de cops si us fa pal.

Dir-vos que si algún cop hi aneu i podeu fer-ho coincidir en Lluna Plena, és altament recomanable, ja que és l'única nit que obren al mes, i poder-ho disfrutar amb molta menys gent i en silenci es un plaer.

Ahir vam poder observar una eclipse lunar des de l'hemisferi sud, molt bonic!!

Ja he observat l'efecte coriolis, una mica tard però per fi quan he anat a pixar hi he pensat!!

Album Iguaçu Falls

Una mica de tot i més curiositats

2008-02-15T00:43:00.005+01:00

Teniutres albums més:

Els últims dies de Rio

São Paulo

Florianópolis i Ilha Campeche

Ça y est! j'ai fait un de mes propos pour cette ane! On a fait sanboard, et bof! c'est milleur le snowboard, beaucoup milleur. Je n'ai d'autres, le prichain je le ferai avec mon premier sou dans la rentre, si c'est avec un travail estable...

Muchos ahora estarán en la cama celebrando el San Valentin, yo aquí estoy solito, pero acompañado de paisajes espectaculares y playas paradisiacas. Los últimos días en Rio fueron heavy! Concierto de Monobloco, es decir 150 batuqueiros tocando al unisono! realmente ESPECTACULAR, al día siguiente teníamos que ir al Corcovado a ver el Cristo redentor, una maravilla del mundo, o eso dicen... a mi me gustaron más las vistas. Por la noche nos cogimos un bus nocturno hacia São Paulo, y chicos!!!! estoy hay que exportarlo, un bus donde se duerme genial, el sillín se reclina casi 180 grados sin molestar al de detrás, con esto nos forramos en Europa, hay que exportarlo!! encima nos dieron un zumo y comida, a precios irrisorios.

São Paulo és una ciutat vertical, superpoblada, la tercera més poblada del món, on ens va agafar un batac de sol insuportable, per sort en arribar a l'avinguda Paulista ens vam embotir a un Fnac amb aire acondicionat on ens hi vam passar 1 hora i mitja de rellotge recuperant-nos tot escoltant música, i tenen música espanyola que no esta mal, Bebe, Heroes, Manu Chao, nose de tot una mica no només los 40 p.

Avec un jour on a eu sufisent pour visiter São Paulo et on a parti a Florianópolis, une petite ille pas loin de le continent.

És curiós aquí les senyals per anar al continent, que està unit amb un pont hi fiquen explícitament, continent cap allí...

I per aquí molt be, cada dia més morenos, un dia vam fer surf i avui sandboard, al surf vaig triar la platja dels surfistes, amb les oles mes grans i mes bèsties, amb bandera vermella i on els surfistes cavalcaven les oles a 1 km de la platja, evidentment jo no vaig poder ficar-me de peu ni un sol cop i vaig tragar aigua per la boca, nas i ulls irritats....

Je me suis trop motivé!!

També vam visitar una petita illa que es diu Campeche on i hi han restes arqueològiques força interessants.Demà ja deixem l'illa i anem cap a Capão da canoa, a un festival de música on toquen uns amics del Menchaca.

Ja aniré contant...

Mes curiositats:

La cervesa sempre te la serveixen amb una cosa per fora per mantenir la fredor, tipus als restaurants com fan amb el xampany.

Hi han restaurants a pes, es a dir on a Espanya et pensaries que et fotran el pel i els quartos aquí els restaurants a pes estan tirats i menges un munt! A pes vull dir que et pesen el que portes al plat.

Lo dels autobusos ja ho he explicat, i es genial!! el pròxim total per 5 reals mes anem tipus executiu, ja us explicaré com es, i aquest cop faig foto segur!! es que per sobre del nostre autobús encara hi ha un tipus mes elevat!

Per als universitaris, electrònics i telecos, els farà gràcia saber que la xarxa de busos de l'illa te una topologia de malla amb nodes dominants i dominats! Es a dir de vegades has d'agafar 4 busos per anar a una platja, així ho tenen tot molt ben comunicat, però et fas un fart de donar voltes...

Fins aviat.

Teni tres albums més:

Els últims dies de Rio

São Paulo

Florianópolis i Ilha Campeche

Amadeu Casañé

Rio Escenarium Rocinha i Pan de Azucar

2008-02-09T00:16:00.001+01:00

Us he penjat un àlbum més. Un bar, Rio Escenarium molt interessant, amb música en directe i una decoració fantàstica que on el Manuel ho compraria o demanaria tot. La favela mes gran de sud Amèrica, diu la llegenda que hi havia un Mc Donals i tot. Passejar-s'hi es força impactant, i veus que realment vivim amb moltissim mes del necessari, tot i que no cal arribar a aquests extrems. Hi viuen unes 200 mil persones en un quilòmetre quadrat. En les fotos es pot veure clarament com la favela esta a tocar d'un dels barris cars de Rio.

El correu de la favela es diu ZigZag i és un nom molt apropiat, tot i que també tenen Correus normal.

Els nens nomes sabien dir tres paraules en angles, gringo, photo i money, quan els hi feies una photo es ficaven contents i si a més a més els ensenyaves com havia quedat ficaven una cara de sorpresos i riallerers...

I avui que hem visitat el Pan de Azucar, aquest nom ve de la forma del motlle de ceramica per fer el sucre de canya, ja queden menys dies per aquí Rio i com a turístic només ens queda visitar el Corcovado. Salutacions!

Sambando

2008-02-08T01:02:00.001+01:00

Més curiositats?

aquí és legal que els cotxes portin tots els vidres tintats, inclus el parabrises. La cosa be que la densitat del tinte es el que diu si es legal o no. Aixó ho fan per seguretat.

C'est cool monte dans un taxi, et c'est pas chere, par ce qu'il ne s'arrete pas aucun feu-rouge! beh oui, c'est commem etonant, et aussi c'est pour securité.

Los autobuses tienen diferentes precios, segun si tienen aire acondicionado o no, y en todos trabajan dos personas, el conductor y el que vende los billetes.

El buzon de voz se llama caixa de missatges...

Legal significa cool, guay. I ho utilitzen molt.

Ara no se m'acudeix res mes, poc a poc, ja us anire ficant coses mes curioses que veig per aqui.

En breu anirem cap a Sao Paulo i anar baixant....

Us he penjat un àlbum més: Centre de Rio i Carnaval al carrer

Fins aviat!

Carnaval de Rio

2008-02-04T18:46:00.001+01:00

Curiosidades:
Contestador automático es secretaria electronica (con acento brasileño claro).

Cuando van al baño el papel lo tiran a una papelera y no en el water.
Hay una humedad terrible, es imposible secar las cosas.
El jc les mola! ayer estuvimos en un bloco donde cantaban por que no te callas.... Blocos son rúas, gente montada en un camión cantando, detrás un grupo de percusionistas tocando al ritmo de los cánticos y segido de una marea humana. Cada bloco canta siempre la misma canción, una y otra vez.... incluso por si no te la puedes aprender en 15 minutos de repeticiones aun reparten la letra de la canción....

Salutiacions da Brasil mes amis!! Comment allez vous?

J'imagine que vous profitez bien de l'hivern en allant a raider aux alpes, et bientot avec les BBQ... il me manque trop mais ici je suis pas mal jejeje vous pouvez imagine Rio de Janeiro pendant le carnaval n'est pas chiant!!

Ahir vam estar al Maracanã, tot i que no es diu així, sinó Mário Filho.I per la nit carnaval a la platja com si d'un sant Joan es tractes! tot i que aquest cop ningú hem va tirar vestit al mar... Avui la pluja ajuda a llimpiar una mica tot la merda que va quedar, i sobretot quan torni a la platja ja no farà tanta mania per que ahir tothom pixant a la platja pensava... aquí no venim a banyar-nos...També he de dir que hi ha moltes imatges molt dures, nenes petites embarassades (tot i que a almacelles també passa), crios venent alcohol i d'altres coses a les tantes de la nit, mmm no m'apeteix parlar d'això que Rio també és molt bonic.Un bon acte que hem fet? un xavalet que volia vendre'ns algo va marxar sense vendre res però amb unes patates fregides, mig sandwich i un suc a l'estomac... Patates fregides son patatas da grasa, como no...

Rio es una ciutat plena de contrastos i desordenada, platja inmensa amb edificis molt alts, faveles escalant la muntanya, selva urbana amb embusos de transit, miseria i riquesa l'una al costat de l'altra...

Avui plou i la meva pell ho agraeix ja que els primers dies hem vaig ficar roig com un tomate.

Ara penjaré unes fotos, espero no carregar-vos massa per que son moltes però he de buidar la memory stick que sinó no puc fer mes fotos...

He ficat un album de platja

Un del partit del Botafogo contra el Vasco

Un de l'espectacle que vam veure per la nit al Morro da Urca, el vestit no es d'aquest any, ja que no el poden portar fins l'estrena.

I un album dels diferents blocos que hi ha per la ciutat

Xancletes el 31 de Gener

2008-01-31T23:09:00.000+01:00

Ahir al matí era a Lleida per agafar l'AVE amb la meva super motxilla, al costat d'executius amb maletí i portàtil, i ara a Río amb xancletes i pantalonts curts!

A Madrid vam sopar a un restaurant de tapes força curiós, en una sisena planta on vam cohincidir amb l'actriu Leonor Walting.

Aquesta tarda je hem degustat les platjes carioces, de moment Leblon, demà Ipanema i poc a poc anar fent, però amb compte que el mar te una força de la que no estic acostumat.

La meva comunicació es tota gestual, no puc dir res, molta rialla i bones intencions, però res. Bou gia, bon dia i poca cosa més!

Seguirem informant!!

PD: M'estas estressando... jeje

Noves fotos de madrid

i Rio

Ja organitzaré un altre dia avui va com va

Del hivern a l’estiu en 48 hores

2008-01-29T00:49:00.000+01:00

Els meus guants com es pot apreciar a la foto han dit adéu a la temporada de snowboard, i jo segurament també. No m’he fet pas mal, sinó que hem salto la fi del hivern i tota la primavera per passar directament a l’estiu. Dimecres Menchaca i servidor parteixen direcció Río.

És un viatge de llibertat, despreocupació, d’aprenentatge de vida, un viatge que feia temps que rondava pel cap però ni jo mateix hem veia prou valent per realitzar-lo, d’humilitat, clar que és necessiten diners per poder-ho fer, però no anem d’hotels de polsera, ni en primeres classes, ni de borratxera als carnavals. Jo vaig a passejar-me pel món amb els ulls ben oberts i aprendre el màxim possible.
Aprofito també per fer una cosa que sempre havia volgut fer: marxar sense bitllet de tornada, i això li dona un aire especial a aquest viatge.
Tot i ser un viatge sense previsió, està clar que hi ha algunes coses prefixades, com la ruta, arribada a Río i tornada des de Buenos Aires o Montevideo, això ho dictaran els preus dels bitllets d’avió; el bitllet de tornada està previst però no comprat, tot i que sí informat a les persones mes properes.

I com ja vaig escriure al blog fa uns dies, repeteixo avui per acomiadar-me d’Almacelles amb el mateix text:

"S’ha de viatjar per adonar-se que una passió, una idea, una persona, només són importants si resisteixen una projecció a través del temps i de l’espai; allunyant-nos podem curar-nos de la deformació de proximitat de la que tots estem atacats" Josep Pla (1942).

Seguiré informant aquí, o podeu consultar el blog del Menchaca.

Pensar massa fa ser ruc!

2008-01-17T15:48:00.001+01:00

Cuando estas a un examen de terminar tu ciclo universitario, aunque haga meses que no pises la universidad, y por tercera vez consecutiva te la juegas al, ahora o hasta dentro de 6 meses, con el proyecto listo y pendiente de ésta asignatura para se aprobado, en tu solitaria mesa de estudio salen dibujos como este,

al comprobar que la desviación estándar en una distribución normal, entre los apuntes de la dichosa asignatura y los exámenes de años anteriores es de más de |2σ|.

PD: En breve esta espiral será un sol carioca.

Segon premi

2008-01-14T23:13:00.000+01:00

Aquest Nadal es va realitzar el 8è Concurs fotogràfic “Vila d’Almacelles” i la foto, de Lo Vilot amb les llums de Nadal, realitzada per la Núria i jo, ha estat premiada amb el segon premi, el qual ajudarà desprès dels excessos del Nadal. El primer premi va ser per la foto de l’església emmarcada dins d’un arc dels porxos de l’ajuntament.

I per acabar de fer més ràbia, el dissabte amb el 4-0 vaig guanyar la porra, poca cosa, i va anar directament reinvertida amb els participants, en forma de cervesa.

[Activant to irònic] Amics universitaris, ja se que no te forma de datasheet però és curt! [desactivant to irònic]

Amadeu Casañe

Año nuevo, vida...

2008-01-07T00:35:00.000+01:00

CATALÀ

Olé, olé i olé, (frase que els amics almacellencs recordaran amb una gran rialla) amb quina perla ens acomiadaven l’any els bisbes "Puede haber menores que sí lo consientan y, de hecho, los hay. Hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, además, deseándolo. Incluso si te descuidas te provocan. Esto de la sexualidad es algo más complejo de lo que parece" [activant to irònic] Clar que sí! La culpa és dels pares que les vesteixen com a putes [desactivant to irònic, o no].

“¡Come! ¡que no me comes nada!” son les paraules que s’han escoltat més cops aquest Nadal i que tendenciosament a molts els recorda alguna situació diferent, amb la diferència de que aquestes paraules solsament han estat pensades i mai han passat per les cordes vocals.

Cuiners d’àpats nadalencs! hauríeu de saber que un dels símptomes de la ressaca, és la pèrdua d’apetit, tot i que en perfectes condicions en un estomac “normal” no hi tenen cabuda física tal quantitat d’aliments.

Que típic és en aquestes dates, realitzar els propòsits de l’any, el més famós i conegut “DEIXAR DE FUMAR” i com a conseqüència el més traït. Per sort aquest me’l puc estalviar, un dels meus és practicar el sandboarding, sinó puc aquest febrer, ja tinc una platja francesa localitzada i relativament a prop, per que d’aquest estiu no passi.

Vull acomiadar-me amb aquest text:

"S’ha de viatjar per adonar-se que una passió, una idea, una persona, només són importants si resisteixen una projecció a través del temps i de l’espai; allunyant-nos podem curar-nos de la deformació de proximitat de la que tots estem atacats" Josep Pla (1942).

Viatges?

FOTOS

CASTELLANO

Olé, olé Y olé, (frase que los amigos almacellenses recordaran con una gran sonrisa) con que perla nos despiden el año los obispos "Puede haber menores que sí lo consientan y, de hecho, los hay. Hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, además, deseándolo. Incluso si te descuidas te provocan. Esto de la sexualidad es algo más complejo de lo que parece" [activado tono irónico] ¡Claro que sí! La culpa es de los padres que las visten como a putas [desactivando tono irónico, o no].

“¡Come! ¡que no me comes nada!” son las palabras que mas veces hemos escuchado estas Navidades i que tendenciosamente a muchos les recordá alguna situación diferente, con la diferencia de que estas palabras únicamente han estado pensadas y nunca han pasado por las cuerdas vocales.

Cocineros de estas navidades! deberías saber que uno de los síntomas de la resaca, es la perdida de apetito, aunque en perfectas condiciones en un estómago “normal” no hay cabida física para tal cantidad de alimentos.

Que típico es en estas fechas, realizar los propósitos del año, el más famoso “DEJAR DE FUMAR” y como consecuencia el mas traicionado, por suerte este me lo puedo ahorrar, uno de los míos es practicar el sandboarding, sino puedo en febrero, ya tengo una playa francesa localizada y relativamente cerca, por que de este verano no pase.

Quiero despedir-me con este texto:

"Se debe viajar por darse cuenta que una pasión, una idea, una persona, sólo son importantes si resisten una proyección a través del tiempo y del espacio; alejándonos podemos curarnos de la deformación de proximidad de la que todos estamos atacados" Josep Pla (1942).

¿Viajamos?

FOTOS

FRANÇAIS

C’est un blague en espagnol, qui ne se peut écrire en français, essayez de la comprendre en lisant le texte en espagnol, et sinon ici vous avez la reste de la traduction.

C’est typique ces dates, marquer le bout de l'année proxène, le plus célèbre et connu "LAISSONS DE FUMER" et comme conséquence trahi, heureusement ceci je peux l’éviter, un des miens c’est pratiquer sandboarding, si je peux en février, sinon j'ai déjà une plage française localisée et relativement près d’ici, ont y ira cette été.

J’aimerait finir avec ce texte :

"Il faut voyager pour se rendre compte qu'une passion, une idée, une personne, est seulement importante si elles résistent à une projection par le temps et de l'espace ; en s'écarter nous pouvons être guéris de la déformation de proximité ou touts nous sommes attaquée"Josep Pla (1942).

On voyage ?

PHOTOS

Snowboard voyage. PARTE II: Ischgl

2007-12-22T17:23:00.000+01:00

Be doncs, deprès de Grenoble vam ficar rumb a Ischgl, petita localitat del tirol Austriac, amb el meu pare. Arrivant a Ischgl (intenta-ho pronunciar si tens c…) ja ens fèiem una idea de la neu que ens esperaria al gravar aquest video, però per sorpresa nostra encara va ser més, ja que no va parar de nevar durant tres dies.
En arribar a l’hotel i deixar el snow i les botes en el skiroom, descobreixo un gran invent en dos sentits, en el de l’olfacte per que t’evites tenir les botes desprès d’una llarga jornada d’esport a l'habitació i en el sentit del tacte al ficar-te les botes calentes de bon matí.

Amb els Hongaresos varem passar bons moments i ens fins hi tot hem vaig pujar la moral al comprovar que el meu anglès no és tan patètic com hem pensava ja que encara puc mantenir conversacions tranquil•lament.

Van ser uns dies de descans, tot i que cada dia arribava fet pols a l’hotel, de pau i tranquil•litat, veure nevar sense que hi hagi tempesta és de lo més hipnotitzant. Uns dies per gaudir de quantitats de neu desmesurades, l’únic inconvenient: que jo era sol amb l’snow, tots els demés eren esquiadors, però be, de tant en tant feia les meves escapades fora pista.

I amb aquestes fotos típicament nadalenques hem despedeixo. I un conjunt de videos fent el cabra...

Keep smileing Nu!

2007-12-20T00:19:00.000+01:00

PS: Pròxim post Snowboart voyage PARTE II.

Snowboard voyage. PARTE I: Alpe d'Huez & Rencontrement

2007-12-16T22:39:00.000+01:00

C’est comme même curieux, qu’une simple station d’essence te fait sentir quelque chose bizarre à l’intérieur de toi, la rue, les lumières de Noël que je jamais les avait vu allumées autant que je les voyais chaque jour… et aussi vous ! tout le monde avec un grand sourire m’est accueilli, ça fait plaisir… j’ai pu constater que rien c’est arrete et que tout le monde bouge et que beaucoup de choses ont change, c’est la vie… il y a qui dans cette chemin ont perdu ces rasta ;) et que ma étonne… jejeje…

Autre fois d’ici je vous envoie un biz a toutes et touts !

Aprofitar també aquest espai per felicitar a tothom el Nadal i l’any nou! Tot i que a les zones comercials ja fa més d’un mes que les llums de Nadal estan enceses i que ara mateix no entraré a fer cap critica de l’esperit consumista i alcohòlic que ens espera, per mi el Nadal continua essent el 25 de desembre i el cap d’any el 31.

Os dejo colgado en mi sitio picasa las fotos del viaje con un par de amiguetes a l’Alpe D’Huez, donde el sábado ont a eu la POUDREUSE!!!! Para hacer unos fuera pistas de muerte con nieve hasta las rodillas, un salto increíble en que el segundo intento se transformo en una hostia increíble… jejeje ;) Pero ya lo dicen, el instinto de conservación no te hará salir en la foto…

Aquí tenéis las fotos

Foto de familia

2007-11-30T09:15:00.001+01:00

Pues aquí estem quasi tots celebrant el premi a la feina ben feta, no a la producció o a l’amortització etc… sinó que és un premi als que fan les coses ben fetes dins el marc legal.

Després us podeu imaginar que de festa fins la matinada...

Good Work

2007-11-26T20:03:00.000+01:00

Friday was Oscar’s nomination but there where no films, there were farms, and Oscar was replaced by a pig.

In Porc d’Or award there are 5 categories:

1^st: less than 35 pigs

2^nd: from 36 to 125 pigs

3^rd: from 126 to 375 pigs

4^th: from 376 to 900 pigs

5^th: more than 900 pigs

And in every category there are three awards:

- Numeric productivity from pigs

- Number of pigs born alive

- Interval between birthing

Granja Casañé from Gescaser obtained the gold pig in 5^th category in Numeric productivity from pigs and silver pig in Number of pigs born alive, and also the most precious award gave from MAPA (Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación) in order to reward the best pig farming in Spain which had the best control in animal’s protection, healthy and environment.

Noticias relacionadas:

Noticia 1

Noticia 2

Noticia 3

Nota de prensa del MAPA (foto)

Frase I

2007-11-20T22:38:00.000+01:00

"La mejor época del año es en otoño,
por que es cuando se abren las castañas
y crecen los nabos"

Karlos Arguiñano

Hannover [haˈnoːfeɐ]

2007-11-18T21:57:00.000+01:00

Ciudad de medio millón de habitantes más o menos, acogió la feria de Agritechnica en el que es el recinto ferial mas grande de Alemania el Deutsche Messe Hannover, que cuenta con 1.000.000 de metros cuadrados y 27 recintos cubiertos.
La verdad, poca cosa puedo contar de esta ciudad, poco turística y muy comercial, destacaría la gran cantidad de parques que alberga y un lago enorme llamado Maschsee muy cerca del Rathause (ayuntamiento).
Des de el Rathause hasta el centro, si el centro es la estación de trenes, todo son calles peatonales con muchas tiendas.

Por que aunque sea un viaje de trabajo si uno quiere siempre hay un momento para una visita por la ciudad que te acoge, aunque sólo sea unas pocas horas. Las cenas con clientes e incluso con la competencia, ya que por encima de todo somos personas, no faltaran tampoco...

A la vuelta a Barcelona, una parada estaba obligada para salir con los amigos e ir al concierto de NOFX, que yo me miré enterito des de la barra cerveza en mano y chaqueta en la otra… para terminar la noche en el Jamboree de Plaça Reial donde dejaré como apunte que no me dejéis volver a ir…

Por cierto en Hannover ni rastro de Ernesto ni de Carolina…

Aquí os dejo unas cuantas fotos de la ciudad.

Personatge I

2007-11-11T14:01:00.000+01:00

En un intent d’emular a David Llorenç, us presento un icona del meu esport preferit, aquest no practica un esport estrany (tot i que en el seus inicis si que ho era, i fins i tot va estar prohibit), el que el fa diferent dels altres és la seva personalitat, més sensata, real, natural i humana. Cosa que mirant els practicants del snowboard, esport plagat d’egos i diners, encara el fa més especial.

Aquest és Terje Håkonsen, (1974, Noruega). Terje és considerat com els fundadors del freestyle juntament amb Craig Kelly. El fet de que moltes estacions d’esquí ignoressin l’snowboard o fins i tot el prohibissin va convertir aquest deport en un icona per a joves amb un esperit que lluita contra el sistema establert, contra lo tradicional...
D’aquesta manera aquest esport va guanyar adeptes fins que als anys 90 quan es va produir l’autèntic boom de l’snowboard on patrocinadors, medis de comunicació i competicions hi van veure l’oportunitat de guanyar molts diners, es van establir regles, cosa que suposadament traïa l’esperit de llibertat inicial que sempre havia acompanyat aquest esport. Fins que l'any 1998 va ser acceptat com a esport olímpic i participà per primera vegada en la seva història als Jocs Olímpics de Nagano.
És aquí on Terje Håkonsen destaca entre els altres en ser el primer en donar el pas, negant-se a participar en els Jocs Olímpics, va crear l’Artic Challange complint els requisits claus pel creixement saludable d’aquest l’esport, i és aquí on començà el TTR (Ticket to Ride) una sèrie de competicions d’snowboard independents en la que els guanyadors es classificaven per l’Artic Challange on aquest no deixa de ser l’etapa final d’aquest tour d’esdeveniments i no una competició final sobre la resta de competicions, portant-se a terme per primer cop l’any 2002.
Håkonsen ha participat amb películes com First Descent on s’entrevista a cinc icones de l’snowboard com Shawn Farmer, Nick Perata i Terje (pioners) conjuntament amb Shaun White i Hannah Teter (joves promeses) en una expedició a Alaska, bombardejant a l’espectador d’imatges espectaculars on us he fet la següent tria:

No podia ser primer sinó que l’imatge de Terje baixant per la muntanya 7601 d’Alaska. VIDEO

Moment en el que es tiren a un salt de dimensions extraordinàries on veurem una maja caiguda de Palmer i Hannah. VIDEO

Imatges impressionants de l’escapada d’un allau (min 3:30). VIDEO

Håkonsen es considerat inventor del Haakon Flip (pren el half-pipe en switch per realitzar dues rotacions a l'aire,720 , i aterrissar en posició natural) (no us confongueu en el video, el Haakon Flip es el que apareix en el minut 00:09)

I per acabar amb el meu bombardeig d’imatges d’avui aquí us deixo un video que et fica la pell de gallina i que segur que augmentarà les ganes de neu que tenen molts!

Vells pensaments

2007-11-06T00:25:00.000+01:00

Avui recordava moments viscuts à Grenoble i per rememorar-ho com ja està tot escrit fico una cançó que m'hi recorda.

Via Ferrada de la Regina de Peramola - Oliana

2007-10-14T20:35:00.000+02:00

La via ferrada de la regina, és una de les més conegudes de Catalunya i de major dificultat. Creada per Josep Vergara, Verena Masius i Xavi Vidal l’any 1997.

Situada a pocs quilòmetres d’Oliana és una via molt bonica per fer, amb un nivell òptim, per a persones que no és la seva primera via, en els primers dos trams i d’un nivell exigent pel tercer i darrer tram, el qual està prohibit a nens, però mes que la restricció als nens, el problema està en el canvi de paret que hem de fer a meitat del tercer tram que obliga a tenir una mínima llargada de cames.

És una via de gran alçada i de grans parets verticals que faran treballar braços i cames. El primer tram ens ofereix la possibilitat de desviar-nos una mica i continuar una altra via ferrada amb fi al cim de l’agulla, que ens donarà unes bones vistes del pantà, per desprès agafar el retorn per la mateixa via, cosa que es podrà complicar si es un dia amb gran afluència de gent.

Del primer tram al segon es passa mitjançant un pont força impressionant degut a l’alçada i que està en mig de dues parets verticals per on hi podrà circular corrents d’aire, res d’excepcional si es un dia amb unes condicions normals. I en el tercer tram tenim un canvi de paret que impressiona bastant i un tram que es bifurca en dos, un camí més fàcil i l’original de gran dificultat on ens veurem obligats a fer una gran força de braços la qual ja esta perjudicada per l’hora i mitja que portem més o menys de ferrada. En la unió d’aquests dos trams trobem el llibre de visites, on la el darrer escrit era del dia 12 d’octubre i deia: “Això semblen les rambles! Hi ha mes gent que al mercat! (...)”, on nosaltres també hi varem deixar la nostra petjada.

Un cop a dalt petit descans per tornar al cotxe pel camí equipat, es a dir, encara no ens podem treure el arnès ja que de tant en tant ens veurem obligats a tornar-lo a utilitzar.

AQUI US HE PENJAT UNES FOTOS

Per informació més detallada i plànols visiteu aquestes pàgines:

De anar por casa

MadTeam

Nomadak

2007-10-11T15:13:00.000+02:00

Realment n’estic fart de saber-me de memòria les costums que tenen als estats units, la seva filosofia, prejudicis, menjar, etc... gràcies a la gran quantitat de sèries de TV d’aquest país que ens bombardegen darrerament.
Documentals com Nomadak Tx ens mostren quatre cultures diferents a la nostra, a la seva, quatre pobles no reconeguts. A través de la òptica de Raúl de la Fuente juntament amb “les mans” d’Harkaitz Martínez i Igor Otxoa ens ensenyen com unir la txalaparta amb el poble adivasi - descastat de l’Índia -, el poble saami – estès per Noruega, Suècia i Finlandia - , els mongols i el poble saharaui. D’aquesta manera coneixem també menjars, costums, balls, sons d’altres cultures menys conegudes que l’estadunidenca i vides reals amb dificultats reals.

Un peut de français
Franchement je n’ai marre de connaître par cœur les habitudes qui ont aux états unis, leur philosophie, des préjugés, la nourriture, etc... grâce à la grande quantité de séries de TV de ce pays qu'ils nous bombardent dernièrement.
Des documentaires comme Nomadak Tx nous montrent quatre cultures différentes à la nôtre, à la sienne, quatre peuples non reconnus. Vers l'optique de Raúl de la Fuente et avec "les mains" d'Harkaitz Martínez et d'Igor Otxoa ils nous montrent comme unir la txalaparta au peuple adivasi – ingrat de l'Inde - peuple saami - répandu par la Norvège, Suède et Finlande -, le mongol et le peuple saharaui. De cette manière nous connaissons aussi des repas, des habitudes, des danses, des sons d'autres cultures moins connues que la d’états unis et des vies réelles avec des difficultés réelles.

Agur.

Lonesome train

2007-10-01T23:11:00.000+02:00

Fight Outta You Lyrics

Californià de naixement, Ben Harper el qual ha col·laborat diversos cops amb Jack Johnson, va treure a l’agost el seu desè disc.

Nascut en el si d'una família de músics, on la seva mare cantava i tocava la guitarra, el seu pare era percussionista amb descendència mig negra mig Cherokee.

El seu nou disc anomenat Lifeline està gravat a Paris juntament amb la banda “The innocent criminals” sense utilitzar cap ordenador, únicament una mescladora de 16 pistes analògiques, fet a destacar ja que darrerament no es fa res que no sigui amb ordenador.

Jo el trobo un disc molt tranquil per escoltar-lo en soledat o acompanyat en una d’aquelles tardes que la nit anterior has fet una festa amb els teus companys de pis i esteu tots al menjador en busca de pau i la tranquil·litat a través d’un thè o cafè acompanyat de xocolata.

Lifeline Lyrics

In The Deep

2007-09-25T02:06:00.000+02:00

De la banda sonora de Crash, amb la qual va estar nominada als Òscars per la Millor Cançó Original, aquesta cançó de pau i tranquil·litat escrita per Kathleen York (Bird York) i composta per Kathleen York (Bird York) i Michael Becker posa el punt i final a una pel·lícula que no et deixarà indiferent.

Thought you had
all the answers
to rest your heart upon.
But something happens,
don't see it coming, now
you can't stop yourself.
Now you're out there swimming...
In the deep.
In the deep.

Life keeps tumbling your heart in circles
till you... Let go.
Till you shed your pride, and you climb to heaven,
and you throw yourself off.
Now you're out there spinning...
In the deep.
In the deep.
In the deep.
In the deep.

And now you're out there spinning...
And now you're out there spinning...
In the deep.
In the deep.
In the deep.

In the silence,
all your secrets, will
raise their worried heads.
Well, you can pin yourself back together,
to who you thought you were.
Now you're out there livin'...
In the deep.
In the deep.
In the deep.

In the deep...

Now you're out there spinning...
Now you're out there swimming...
Now you're out there spinning...
In the deep.
In the deep.
In the deep.
In the deep...

Adrenalina

2007-09-11T22:41:00.000+02:00

Uff en uns seixanta segons deixes anar tota l’adrenalina que pots acumular en vint-i-sis anys sense veure passar per davant aquests vint-i-sis anys...
Durant la caiguda lliure hi ha dos punts claus on seria convenient portar bolquers, la sortida de l’avió i llençar-te al buit, et pugen els collons i tot el que pugui ser al coll, es com agafar el canvi de rasant de Monsó a 500 kilòmetres per hora i l’altre l’obertura del paracaigudes, on notes una forta estrebada de l’arnés, mires a dalt veus que tot es correcte i a seguir gaudint com passats els tres primers segons de caiguda “lliure”.

ICI EN FRANÇAIS

Les mecs!! Comme j’ai tripe aujourd’hui !! C’est hallucinant !! On c’est jette avec parachutes !! C’est une de l’adrénaline pure en quelque secondes… jajaja
À Empuriabrava, la Venice de Catalunya comme vous pourrez voire dans les photos, on a passe un journée eXtrême. Vous dissiez que j’ai oublie un peut le français ?? donc mon instructeur c'est-à-dire en ces moments là mon MILLEUR AMI DU MONDE !!! jajaja il est Belge et on a parle en français, et lui a tout compris sans problème… jejeje

PHOTOS

Adeu !!

Je pense a vous sovint!

2007-09-10T17:10:00.000+02:00

Salut mes enfants!! ;)

Je vais vous montrer un peut que est que ce la Fira del Teatre. C'est à Tarrega, une ville de 16 mille habitants plus ou moins à 70 km de chez moi. Il y a des performances dans la programmation officielle mais aussi beaucoup de gens qui font de la impro. La plu part sont des clowns ou des jongleurs.
Beaucoup de punks qui font le même travail que les pakis à Barcelona, c'est-à-dire vendre des bières… Tout bien accompagne avec beaucoup de fumeurs et des flics que ces jours là ne font pas la merde avec ça…
Je vous montre un petit morceau d'un mec qui jouait la batterie de puta madre, avec une vélocité incroyable

et aussi un autre vidéo avec des jongleurs en faisant des jongleries avec du feu.

Ici vous pouvez voire des vidéos et des photos de la Fira del Teatre et aussi des paysages de Catalogne qu'on a visité le même jour pour le matin.

Aaaah!! merci a touts !! le Marquisat de Binet c’est déjà fini

Je vous ait garde une petite surprise pour demain... Julien sait que est ce que je vais faire... vous vais halluciner!! et moi aussi aaaaarrrggghhh!!!!!!!

A plus!!!

Refugiar-se

2007-09-02T23:02:00.000+02:00

refuge, nom masculin

Abri de montagne

Lieu où l'on se met en sûreté.

Emplacement situé au milieu d'une route pour se mettre à l'abri de la circulation

refugi

[s. XIII; del ll. refugium, íd.]
m 1 1 Protecció, auxili, que hom ofereix a una persona en perill o perseguida, per tal de posar-la en seguretat. Cercar, trobar, refugi. Un lloc de refugi.

2 Lloc o construcció on hom es recull per protegir-se d'algun perill, de la inclemència del temps, d'alguna persecució, etc.

3 Lloc o construcció que serveix per a recollir els animals, per tal de protegir-los d'algun perill o de la inclemència del temps.

4 CONSTR /EXCURS Edifici construït a muntanya per tal que els excursionistes, els alpinistes i altres persones que hi passen, puguin fer-hi nit, aixoplugar-s'hi, etc.

refugio.

(Del lat. refugĭum).

1. m. Asilo, acogida o amparo.

2. m. Lugar adecuado para refugiarse.

3. m. Hermandad dedicada al servicio y socorro de los pobres.

4. m. Edificio situado en determinados lugares de las montañas para acoger a viajeros y excursionistas.

La montagne c’est toujours tranquillisante loin de tout le monde, loin du travail, loin des examens, loin du tout. Difficile accès pour être encore plus tranquilles avec des gens sympa qui ne se cassent pas la tette.

El Refugi Josep Mª Balnc està situat en una llengua de terra que entra al estany tort de Peguera donant-te, de vegades, la sensació d’estar en una illa. Amb un guarda simpàtic que ens va invita a una mica de ratafia, així que la ratafia del guarda, el vi que portaven uns Valencians i productes de la natura el fred es passava millor tot contemplant la sortida de la lluna. Amb alguns els hi va pujar la ratafia més que a d’altres, agafant uns pedals com els xavalets i xavaletes del meu poble per la festa major tot i que amb una diferència d’edat entre uns i d’altres de 15 anys... en fi...

Es bonito estar en silencio por que no hay silencio, siempre se oye el agua flui, algún cencerro de vacas o cabras, un pato, ranas, muchos grillos, etc… Los niños con una energía 100 veces más que nosotros hasta pocas horas después de la puesta del sol, haciendo carreras de ranas, cazando algún pececillo o grillo…

En fi que un cap de setmana de esforç físic que no et dona cansament sinó descans, tranquil·litat, repòs i temps per pensar, parlar i desconnectar.

En la foto del recorregut en vermell es el que varem fer el primer dia que tot era pujada, en groc també era pujada però ho varem fer el segon dia i el que esta en blau es quasi tot baixada que també es fa ver el segon dia.

Diuen que si no fico el meu nom (Amadeu Casañe) de tant en tant no sortiré a la búsqueda del google i la gent es molt gossa per recordar-se de memòria la direcció exacta, i mira que es fàcil, amadeucs (amadeu, c de casañé i s de sala)...

Aqui unes fotos

Non Stop

2007-08-26T14:02:00.000+02:00

Després d’una setmana fent de germà gran de les dos terremotos de la foto, dissabte no podia ser per descansar...

Vuit i mitja del matí hem desperto amb la cançó de No Woman no cry ajudat per la xarrera de la Clara que no calla... Cotxe i manta direcció Banaston, deixem les xiquetes i ens enfilem cap a Broto.

Via Ferrata de la Cascada del Sorrosal

Via que comença a uns 5 minuts de Broto, aproximadament. Juliol i Agost es fa pagar una entrada de 2,50€, a diferència de Grenoble aquí a l’entrada de la via et revisen que portis tot el material es a dir aquest cop portàvem casc i a partir d’ara sempre!

Es una via molt fàcil, plegada de grapes on mai t’hauràs de “buscar la vida” per pujar la següent grapa, amb pocs trams verticals, es a dir, no has de fer massa força de braços. El paisatge per on et porta aquesta via es extremadament encantador, pujant per unes escales que pugen paral·leles a la cascada fins portat-te a una petita gruta (on es aconsellable portar un frontal) i un cop superada et trobes al lloc mes màgic de la via, l’inici de la cascada, a partir d’aqui ja no hi ha gaires trams verticals i un cop superat el petit “congost” que hi ha abans de la cascada ja no queda mes que una simple passejada fins al final de la via on a partir d’ara ja deixem endarrere el paisatge combinat amb l’aigua per canviar-lo pel paisatge de Broto amb tota la vall darrera.

Arribem a les set de la tarda a casa i a les vuit ja estem direcció a l’Akelarre de Cervera amb tenda de campanya i sac de dormir sota el braç. Feia anys que no anava a l’Akelarre. Un correfocs realment impressionant tambors repicant i bèsties amb les llances que tiren espurnes de foc. On a les 4 de la nit hi ha l’escorreguda del mascle cabró (surt una polla que tira espuma) i rematen la nit tots els correfocs xiulant i petant de valent.

Després d’un dia de no parar ara toca sofà empalmant la F1 amb el Barça... a descansar...

Fotos de la Via ferrada de la cascada del Sorrosal.

Amadeu Casañé

L’adaptation

2007-08-06T00:06:00.000+02:00

Il y a déjà 15 jours que je suis rentrée, et c’est encore bizarre, a chaque truc que je fais je fais la comparaison avec Grenoble, mais bon j’ai fait plein de trucs que je ne vais pas tout raconter…

Le weekend dernier vendredi on a fait un repas avec tout les amis de l’université en finissant a la plage de Barcelona avec tout ce qu’il faut pour se relaxer… et samedi je suis allée au concert de Dos son multitud (Calamaro et Fito & Fitipaldis), c’était énorme ! (Ici vous pouvez voire des photos et un vidéo genial)

C’était cool par ce que on c’est trouve avec Menchaca il y avait déjà plus de 13 mois qu’on ne se voyait pas !! on a fait un rendez-vous avec des Caipirinhas…

Et ce weekend je suis allé a Vilalba dels Arcs, petit village de la Terra Alta pur faire un peut d’escalade avec Felip ! C’était la premier fois pour moi et ca été pas mal !! Avec un petit bain au fleuve et des pirouettes en sautant d’une roche a l’eau !

L’album du concert !

L’album de l’escalade !

En català

Be ja sóc aquí! A casa meva? No! A casa amb els pares!! A veure si m’aclareixo les idees i hem decideixo a veure que coi faig! Ara barrejo dues possibilitats, o m’accepten a una empresa estrangera per treballar fora o treballo durant un temps per poder mantenir-me durant 3 mesos a Dublin sense fer res, i quan ja tingui això ahorrat piro a Dublin per buscar feina, i si en tres mesos no trobo res doncs torno a casa!!

De moment no he tingut temps per avorrir-me, treballo des del dia següent que vaig arribar de Grenoble! Un cap de setmana a Barcelona de retrobada amb amics, de la universitat (Santi, Pere, Joan Ramon, Melià, Albert, Felip, Oscar, etc...) i de Toulouse (Menchaca)! Amb concert i sauna al Razz inclosos!

I aquest cap de setmana de festes majors a La Fatarella, ben be així no, però d’okupa a cal Felip a Vilalba per fer una mica de festeta i una tarda tranquil·la de bany al riu i escalada! Per que fos kumbaya del tot! Nomes faltava una foguereta al costat del riu i coure carn, però no!! Aquí això es impossible i de bojos! La Terra Alta a l’estiu es un polvorí!!

Àlbum del concert

Àlbum de l'escalada

La rentrée

2007-07-20T15:56:00.000+02:00

Je sais pas si que vais continuer à écrire ou pas, on verra!

Mais je sais que je revendrai, je crois pas avant que la première flocon de neige tombe sur Les Deux Alpes.

Je veux vous dire aussi que la porte de chez moi est ouverte à tout le monde, et que je peux pas acheter avec d’argent que vous bougez votre putain gros cul de merde jusqu’a chez moi !! mais si vous arrivez la bas, vous devrez pas vous préoccuper de rien ! Il y aura pas de neige, il y a pas de plage, il y a seulement moi, si ça vous suffit, a bientôt !!

Ciao pescao !

Socio de la soledad

2007-07-15T19:28:00.000+02:00

Train aller retour Grenoble – Lyon ________________18€
1 Sandwich et 1 coke à place Bellecour ____________5€
Pass journée au Musilac _______________________41€
Barquette de pâte bolognais au Musilac ____________5€
1 Sérieuse ___________________________________ 5€

Vérifier qu’être ou pas accompagner
c’est pas une barrière pour faire ce que tu veux _____ ça n’a pas de prix !

Lyon

Una ciutat de mig milió d’habitants, coneguda recentment pel seu equip de futbol el qual ha guanyat sis lligues en tota la seva història i han estat en les darreres sis temporades, ciutat amb gran tradició musical on s’hi celebren multitud de concerts i els grups mes actuals hi acostumen a deixar la seva empremta, hi vaig arribar a través de la Gare de Part-Dieu (segon barri de negocis més important de França desprès de la Défense de Paris), sorprèn que no vaig saber trobar una oficina d’informació, però sense cap problema vaig situar-ne una a la place Bellecour on arribar-hi en metro no va ser difícil. Mapa en ma i sandwich en l’altra començo a caminar Lyon (Vieux Lyon (500 hectàrees de Lyon estan classificades com patrimoni de la humanitat per la UNESCO), Croix-Rousse, Hotel de Ville, Saône, Rhône i Part-Dieu). Un tret característic de Lyon que cap altra ciutat de França posseeix son els “traboules” (passos entre les cases).

De Lyon és Antoine de Saint-Exupéry aviador i escriptor Francès autor de Le Petit Prince

Aquí unes fotos de Lyon.

Musilac

Només entrar al recinte hem dono compte que no m’han ficat la típica polsera dels concerts, torno endarrera i les meves sospites es confirmen si surto no puc tornar a entrar, MERDA!! M’he deixat la camera de fotos al cotxe i la jaqueta també! No passa res, començo a endinsar-me direcció els escenaris i de passada veig un tenderete de menjar que fica 6€ el plat de pasta bolonyesa i penso – Me he quedao con tu cara! -

Arribo als escenaris a temps d’escoltar les 5 últimes cançons de Mano Solo, ni fu ni fa... així que quan intueixo que comença a ser el final vaig a la barra a demanar-me una sérieuse abans que la gentada del concert vagi tota a demanar refrigeri com borregos, de camí seguint un dels típics rius de gent que es formen en aquestes aglomeracions, quan hem trobo un amic del laboratori que hem treu fora de la corrent que arrastra aquest riu, que forma deltes a la barra i lavabos, ja no estic sol així que parlem una llarga estona fins que la meva boca sembla una formigonera i necessita sí o sí una cervesa.

Així que cervesa en ma passo tot el concert de Zazie sol, veu encantadora,

que aconsegueix la complicitat del públic sense demanar-ho. Però la gana truca a la porta del meu estómac així vaig cap al tenderete que ja tinc clitxat, aprofito per descansar assegut al terra i menjar la meva bandeja de pasta, encara no he après a menjar lentament i menys si estic sol, així que en pocs minuts ja torno a caminar direcció els escenaris quan d’esquena veig unes rastes que hem sonen, serà..., sí serà la Ruth per que les persones que estan davant seu les conec. Sorpresa!!!!! Així que els concerts de Renaud, Tryo i Elista ja no els passo sol.

De Renaud diré que un simple estranger com jo no pot arrivar a entendre quin furor pot causar un cantant de 55 anys al qual la mala vida li ha fet perdre la veu provocant-li galls estrepitosos a cada 5 paraules essent molt generós. Hem diuen que son les lletres que canta, però jo tardo lo meu en entendre un 20% del que diu quan parla així que cantant... (sense comentaris). He escoltat cançons seves per internet

de quan no estava tan cascat i res a veure amb lo d'ahir (atracament a ma armada a les nostres indefenses orelles). Així que dedueixo que l'éxit que te ara el va aconseguir fa anys on les lletres encara es podien entendre.

Tryo G E N I A L, amb dos bis i un espectacle de riure amb la cançó Désolé pour hier soir (aquí la lletra). Podríem dir que és una lletra com la de Brams de Dilluns que ve deixo la beguda, però més elaborada en el cas de Tryo.

Elista va ser una mica rar, va durar com uns tres quarts d’hora el concert.

Last days in paradise

2007-07-13T01:43:00.000+02:00

Derniers jours au paradise !

derniers jours loin de tout ce que m'a manque !

derniers jours de tout ce qui me manquera !

Un truc sympa!

2007-07-09T19:07:00.000+02:00

(NOTA: Truc no seria cap truc de màgia, en la gran majoria de casos es traduiria com dallonses. Podeu fer servir el traductor de la barra lateral dreta, tot i que no garantitzo una traducció amb sentit)

Une journée sympa pourrait commencer en allant au Café de France à midi et manger un bifteck au point avec de sauce au ceps et bolets accompagne de frites et salade sans oublier le pastis comme apero.

Une belle journée pourrait continuer en allant au lac Monteynard et se baigne en profitant du soleil qui nous faire chauffer, moi je opte pour neige un peut mais ça fait chier neige sans lunettes et en plus je ne suis déjà au Club Natació Almacelles, quand on faisait 2000 mètres par jour, donc je pars vit a la serviette pour m’allonger tranquille avec ma bière et écouter comme Lucas pratique avec sa guitare. Des gens commencent a arriver, jus qu’au 9, et on fait le feu, cette fois on a eu une idée génial faire une BBQ du poisson, donc on va cuir de Bar (lubina), saumon et espadon sans oublier aussi beaucoup de crevettes (gambes). Tout est super bon !!

Et une belle journée pourrait finir allonge en écoutent comme les gens chantent des chansons style Manu Chao, Tryo, Jack Johnson, etc… en regardant le ciel, sans la contamination luminique des grands cites, sans lune pleine, et le ciel dégagé on pouvait voire plein d’étoiles et inclus des étoile filante.

Aqui les fotos de la BBQ de peix.

Capde

2007-07-04T13:58:00.000+02:00

Capde es al Català lo que finde es al castellà.

Aquest cap de setmana ha estat ple de moments agradables, sorpreses i per que no... també de gent odiable.
Un dia estàs tranquil, assegut a la taula del jardí prenent una cervesa la mar de tranquil gaudint del bon temps amb temperatura agradable (entenguis aquest paragraf com, sol amb 20 °C), fent temps a que arribi ton pare per agafar tots els trastos de la casa que has de deixar, tot pensant (ni idea per que) ostra jo mai he tingut una festa sorpresa ni m'han fet mai res sorpresa... Quan al cap d'unes hores per la porta de casa teva apareix ton pare amb una sorpresa sota el braç, anomenada Núria! reacció meva.... mut, immòbil com un estaquirot, la següent fase es la d'assimilació seguida de l'alegria!
Com a premi els porto a un restaurant que tots tres ja teníem clitxat des del primer dia que vam coincidir tots tres també, demanem una pirrade (plat ple de carn crua, i una pedra ben calenta per coure-la), i entre pitos i flautes (pitos = 1 cervesa i un pastis; i = vi Côtes du Rhône; flautes = "digestif" chartreuse) diria que acabem els tres mig entonadets, encara que si ens ho pregunteu ho negarem tot.

Al dia següent ens aixequem de bon mati, a la Núria i jo ens costa una mica més ja que el nostre rellotge natural esta posat a les 12 del migdia i a sobre desprès de sopar encara vam anar la festa de despedida del Konrad. El que deia (que hem desvio) de bon mati cap a la Bastille a fer la via ferrada, aquest cop sencera. Mun pare puja primer i comença a tirar milles, la Núria darrera i jo d'escombra. Això es com quan vas a fer ruta en moto, el primer i l'ultim han de ser experts o al menys saber-ho fer veure... El primer tram no suposo cap problema, el segon tram ja es més físic i es necessita força de braços però només és el principi desprès pots prendre el camí fàcil (el nostre), realment molt fàcil o el difícil (no es que sigui difícil, es que és físic), i per acabar el curt i tercer tram que no és ni físic ni difícil sinó que diries que algú s'ha entretingut a treur "grapes" i només ha deixat una si i l'altra no, però com que ja ets a dalt dius, pels meus collons que això no ho deixo aquí. Al fi obtenim les vistes com a premi.
Tot això em provoca una fam que m'alça, així que ens fotem un esmorzar-dinar (si algú es va inventar el mot berenar-sopar per que jo no puc dir la meva?) a base de pa, pernil i paté! per adobar-ho amb una migdiada.

Ens desperten amb una trucada per començar la paella (pugem cap a casa la Marion pensant que quedarem malament per que no tenim gana). Entre pitos i flautes (ara pitos = 1 hora; flautes = 2 hores) comencem la paella a les 6 de la tarda aixi que la gana ja torna a treure el cap!
Tot i que no és dijous, la paella surt bona de collons. Acabem el dia jugant a la petanca (redéu quin joc més avorrit, no m'estranya que a Catalunya només hi juguin els vells) i tocant la guitarra rodejats per les muntanyes dels alps.
Deia lo de gent odiable per que un carnús natural del marroc (no és que sigui racista, és que hem sembla un tret significatiu del caracter general d'aquesta gent, que es pixen als peus de la seva dona per marcar el territori), hem va fer sentir humiliat a CASA MEVA, però be jo piro en uns dies, i estic tranquil per que TOTS estan al meu costat, o això és el que hem fan saber, però per estar al meu costat no és pot ser hipòcrita.

Més informació de la via ferrada aquí.

Aquí teniu l'àlbum de la via ferrada de les Prises de la Bastille

Aquí l'àlbum de la paella

NO

2007-07-02T14:42:00.000+02:00

(Nota: Tinc molt a contar d'aquest cap de setmana però l'actualitat mana)

Jo també dic NO. No a l'abocador de Gimenells. Jo dic: NO HI HA DRET!

A Gimenells, on l'alcalde (José Manuel Pardos Vicente), fins ara del Partit Popular, ha estat expulsat i s'ha convertit en la primera alcaldia de Ciutadans-Partido de la Ciutadania, l'empresa Xaviker, S.L. del grup Nicolàs ha presentat un projecte per instal·lar un abocador, una planta de tractament de residus de sis hectàrees, i una de compostatge de dues, què afectarà un total de 75 hectàrees (70 camps de futbol) de la Vall de Camarasa, afectant als municipis de Gimenells, Pla de la Font (tots dos pobles sumen 1118 habitants), Almacelles (6122 habitants) i Raimat (500 habitants entre ells empresaris del grup Nicolas) i a només dos quilòmetres del límit amb la província d'Osca, concretament de municipis com Vencillón (446 habitants) i Zaidín (1721 habitants). En aquesta planta es tractarien residus provinents de la recollida urbana d'escombraries de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Les tones diàries que tractaria la planta equivaldrien al total de brossa que es genera diàriament en una ciutat d'1.200.000 habitants, per exemple, una ciutat deu vegades més gran que Lleida. La denominació d'origen Costers del Segre s'hi veuria afectada, així com els aqüífers i, lògicament, el paisatge. Aquestes hectàrees es paguen a 66.000 euros, quan el seu preu habitual de venda oscil·la al voltant de 18.000. euros.

Jo no sóc anit-abocador, i per això estic d'acord amb aquest escrit (no oblidar que ho escriu un polític i no tinc per què estar d'acord quan fa referència a polítics), és un tema molt delicat i intentar donar l'esquena a la societat consumista i ser un verdader anti-abocador sense ser hipòcrita al mateix temps és molt difícil, per això, sóc particip de que cadascú s'ocupi dels seus propis residus. Estic fart d'anar a Barcelona des d'Almacelles i que només ho pugui fer amb autobús (ja que l'estació de tren se l'han "carregat"), necessitar 3 hores de viatge (quan amb cotxe ho faig en 1 hora i tres quarts) i tenir només 4 autobusos per dia, vaig a Barcelona "obligat" ja que no tinc oportunitat de cursar la carrera universitària que m'agrada a la meua ciutat (Lleida). Si vull anar d'Almacelles a Lleida tinc 8 autobusos diaris.
Quan arribo a Barcelona veig atònit que a certes hores cada 30 minuts arriben trens des de Tarragona o Girona, i sinó cada hora. Mentre que des de Lleida n'hi ha 8 diaris (regionals o Catalunya exprés). Aquestes son les meues comunicacions. Per això dic: NO HI HA DRET, per a ells les facilitats i per a natres la merda?

Estic fart d'estar a França i quan hem pregunten d'on sóc, dir: Lleida i veure la gent amb cara de... Antàrtida? La meva resposta a mode de comprovació sempre és la mateixa: Coneixes Girona? - sí (respon), Coneixes Tarragona? -sí i Barcelona? -clar! doncs la quarta és Lleida!!! a doncs mai l'havia sentit! Normal, si a casa nostra ja a les noticies de TV3 només hi ha Barcelona! Gracies senyors de TV3 per fer el Comarques, però si és en desconnexió territorial els demés no coneixen casa nostra tampoc!

Gràcies a plataformes com: Segrià net, Salvem la vall de Camarasa! (Amb Ignasi Giribet com a portaveu) podem continuar mantenint el cap ben alt quan gent de poble com nosaltres es topa amb gent de grans ciutats cofois de la seva pròpia ciutat, impensable per ells que algú pugi estar orgullós d'un poble de pocs habitats.

L’adéu

2007-06-28T23:44:00.000+02:00

No, no és l’últim concert de Sopa de Cabra, que per cert surt el meu careto al llibret del DVD de l’últim concert i els braços de la Núria, però jo hem veig be eh!! No es com aquella gent que va a una manifestació en contra de la guerra i quan surt la mani per la tele diu: "Mira! Mira! jo sóc aquell que surt al costat de la pancarta de No a la Guerra!!" (clar hi han 2 mil pancartes és fàcil)

Doncs això que piro d’aquesta casa, quina pena!! Això de viure en una casa amb jardí és genial, i aprofitar-lo per esmorzar algun dia al carrer o fer dinars com per la mona, o sopars com els aniversaris dona mol de joc.

Últimament com no queda res a l’interior de la casa, ni taula ni sofàs ni res de res, sopo sol a la taula de fora al carrer, que per cert dimecres vaig sopar acompanyat del Manu, ja que va fer escala en la seva pujada cap a Kaiserlautern.

Per no oblidar-me d’aquesta casa penjaré unes fotos, ja que a partir de diumenge vaig a viure a un altre pis del centre de Grenoble, un pis estil els pisos del centre de l’eixample, sostres molt alts i ascensor vellíssim que et puja a camera lenta.

Com que una imatge val mes que mil paraules doncs, aquí us penjo l’àlbum de la casa de Grenoble.

Que collons!

2007-06-28T00:21:00.000+02:00

Desprès d’un dia que tot apuntava malament, m’aixeco amb un mal de cervicals com mai a la vida encara havia tingut (26 anys es noten avui), el projecto continua igual que el dia 15 de febrer (d’acord exagero una mica, i que?), els del pis hem donen pel cul per que he de fer la mudança i hem quedo uns dies penjat, i això si que hem toca els collos, però surt la vena dialogant catalana, i dius pels meus collons que a mi ningú hem tombarà a terra!! Sense demanar ajuda a ningú ho arreglo tot, deixo el pis de puta mare, l’habitació neta de collons només amb el llit al mig separat de la paret per que quan facin la reviso de la casa, per si els tornen o no la fiança (donant llargues al final no he pagat fiança) vegin be les parets i tot el que faci falta de l’habitació. Me faig un sopar bo, m’obro una birra per mi solet i m’ho zampo tranquil amb música a la taula del jardí mes be que ningú i penso...... Que collons! Sol també s’està la mar de be!!

PS: Al final la vena dialogant catalana guanya, juntament amb l’evidencia! Fins al dia trenta a casa! D’aquí no hem mou ni una grua fins l’últim dia de mes! Així que a partir del juliol estaré en un apartament al putu centre de Grenoble!

Ànims nois, i no us deixeu acollonir per l’arrogància dels demés!!

Visites

2007-06-27T15:14:00.000+02:00

NOTA: MAS FOTOS AÑADIDAS EN EL ALBUM

Desprès d’una llarga pallissa de cotxe, el Joan Ramon es va presentar a Grenoble per gaudir de la festa de la música de Grenoble (tot i dos casos aïllats que hem de mirar que no influenciïn) va ser força divertit i ens ho vam passar la mar de be! Vam tenir ocasió de fer força coses, jo vaig pujar a la Bastille per tercer cop i per fi vaig veure Grenoble completament lliure de pol·lució però per contra aquest cop no es veien amb claredat les majestuoses muntanyes dels Alps. Una ràpida visita turística pel centre de Grenoble i a gaudir de la nocturnitat d’aquesta ciutat i del dia de la música.

Dins la seva mateixa visita vam aprofitar per anar a passar dos dies a Chalon-sur-Saône i veure al David i la Belen, maños d’adopció Toulosaine, on vam aprofitar per ficar-nos al dia de tots els nostres projectes i fer una mica de turisme xafardejant Le château de Cormantin i La abadia de Cluny.

El cap de setmana el vam acabar de passar a Grenoble anant als bars als que encara no havien anat i visitant Les Jardins de Ville de nit. Fent cafes i ficant-nos al dia dels nostres projectes, els actuals (fi de carrera) i els futurs.

Sempre és agradable ensenyar a la gent la teva ciutat d’acollida i la teva rutina dia a dia, quan expliques el que fas t’adones que els dies que estàs trist i ho veus tot massa monòton, no ho es tant i que realment no val la pena decaure, però TOT sense excepció cansa i tothom te dret a decaure de tant en tant.

Ale Joan Ramon, merci per la visita i sort amb el teu projecte!

Aquí les fotos de les visites

Música

2007-06-25T18:10:00.000+02:00

Pongo el cd, apreto el botón de repetir y me tumbo en el sillón a escuchar tranquilo varias veces la misma canción:

Autor: El Chojin
Título: Ríe cuando puedas
Álbum: Striptease

Año: 2007 Ríe cuando puedas, llora cuando lo necesites, es el chojin, striptease 2007

Bien, ahí me teneis en uno de esos días
en los que nadie te coge el teléfono y las paredes se te echan encima
yo sé que siempre hay salida pero saber que todo irá mejor no quita que me sienta hecho una porquería
pasan los años, los proyectos, los sueños
¿Recuerdas como querías ser cuando eras pequeño?
crecer es darse cuenta de que la vida no es como quisieras que fuera
todo es mucho más complejo
responsabilidades, luchas, deberes,
sonreir cuando no te apetece
mentir para no hacer daño a la gente que quieres
fingir cuando perfectamente sabes que te mienten
¿merece la pena hacer lo que se supone que debes más veces de lo que realmente quieres?
¿Por qué terminé haciendo lo que todos hacen si se supone que siempre me sentí diferente?
he sido un cobarde disfrazado de valiente, siempre pendiente del qué dirá la gente
escondo mis miedos para parecer fuerte, pero ya no más, es hora de ser consecuente
porque, porque creo que lo he visto, amigo y..

Quizás la clave para ser realmente libre sea
reir cuando puedas y llorar cuando lo necesites
ser honesto con uno mismo, centrarse en lo importante y olvidarse del ruido
Quizás la clave para ser realmente libre sea
reir cuando puedas y llorar cuando lo necesites
No obcecarse con los objetivos, tratar de relajarse y vivir algo más tranquilo

Con este tema me hago una promesa
y es hacer lo que sea para encontrar soluciones no problemas
sé que no soy perfecto, bien, no me castigaré más por no serlo
voy a aprender a decir que no, a aceptarme como soy, a medir el valor
porque a veces fui valiente por miedo
sé que suena extraño pero sabes qué? lo peor de todo esque es cierto
hoy busco, dormir agusto, no suena muy ambicioso pero créeme es mucho
llevo treinta años estudiando la vida
¿Qué no hay mal que por bien no venga? eso es mentira
me centraré en lo importante, en mi familia, mis amigos mi pasión por el arte
aceptaré que tengo derecho a estar de bajón de vez en cuando
porque estar de bajón es humano
no pienso rendirme ante ningún problema
confío en mí soy capaz de vencer lo que sea
volveré a caer millones de veces pero siempre volveré a erguirme porque me di cuenta de que
oh, si me amigo me di cuenta de que..

Quizás la clave para ser realmente libre sea
reir cuando puedas y llorar cuando lo necesites
ser honesto con uno mismo, centrarse en lo importante y olvidarse del ruido
Quizás la clave para ser realmente libre sea
reir cuando puedas y llorar cuando lo necesites
No obcecarse con los objetivos, tratar de relajarse y vivir algo más tranquilo

Visita fugaç a Barcelona!

2007-06-18T18:50:00.000+02:00

Pues eso, una visteta ràpida per Barcelona, amb examen inclòs! Tot seguit unes birres a la plaça del mig tot contant historietes. Després per treure l’estrès soparet en una terrassa de Gràcia i Razzmatazz amb Sven Väth, ni idea de qui era, però es veu que es força conegut, havia estat en una sessió de Dj però mai on hi hagués “comunicació” entre el Dj i el públic.

Aquí quatre fotos fetes amb el mòbil. Un de motivat i dos que s’havien “perdut”.

I ara doncs a la vida Grenobloise, per esperar la Fête de la Musique, altament recomanable d’assistir-hi, una festa molt original i sympa! Des de primeres hores del matí ja hi ha gent que toca pels carrers i per acabar a la nit amb bons concerts a diferents places de la ciutat.

PS: M’han robat la velo!! I per culpa d’aquest UNIC desgraciat ara quan miro els gitanos, gent que demana, gent que no fot res (que per cert aquí a França n’hi ha moltíssima, degut a les grans ajudes socials que reben), els meus ulls els miren a TOTS com uns lladres rastreros, merdosos que només demanen per foter-s’ho en birres!

Algun dia ja explicaré la colla de “cachoperros” (com diria el David) que mal viu pels voltants de la gasolinera, bevent birra sempre i quant no dormin al terra, al banc mig assentats amb el cap mig caigut, etc... (postures varies, mes que el Kamasutra).

Examen

2007-06-13T10:35:00.000+02:00

Dintre la sensació de mal estar que representa tot això, intentaré buscar un forat per aconseguir quatre rialles:

De tots es sabut que divendres tinc un examen, així que us dono una serie de pautes:

"Frases que hay que evitar decirle a un universitario

“No te preocupes, ¡seguro que a la próxima apruebas!”: Sabemos que no es verdad, sabéis que no es verdad… ¿POR QUÉ COÑO LA DECÍS?. Es un insulto a nuestro estado emocional tratar de animarnos con semejante frase falsa. La única respuesta digan sería “¡Que te den por el culo, cabrón de mierda!”, pero como somos educados y estamos hundidos en la mierda respondemos con un tímido “Si, claro, a la próxima seguro”. Es mejor el silencio, no os preocupéis, sabemos que no nos comprendéis, así que no hace falta que os esforcéis porque será peor.

“¿Qué tal el examen?”: MAL, el examen MAL, asqueroso revuelveheridas. Obviamente el mes que me he tirado estudiando cual guarra no ha evitado que me follen el culito cruelmente… ¿Para qué preguntas?. ¿Para disfrutar de mi miseria?. ¿Para decir “No te preocupes, ¡seguro que a la próxima apruebas!”?. No se pregunta, lo único que puede ayudarnos a salir del boquete es dinero y chocolate. Si no estáis dispuestos a ofrecernos nada de eso, manteneros alejados y no os regodeéis en nuestro infortunio.

“¿Pero no has acabado la carrera todavía?”: Vamos a ver, grandísimo hijo de puta, cuando terminemos la carrera os enteraréis, el mundo se enterará. Nos pondremos nicks en el Messenger con tantos emoticonos felices que dolerán los ojos, lo publicaremos en el periódico, en el BOE, haremos una gran fiesta, definitivamente NO LO ESCONDEREMOS. Así que no nos preguntéis si hemos acabado la carrera cuando la respuesta es obviamente no. Eso no hace más que darnos aún más ganas de suicidarnos o de meternos a jardineros o algo por el estilo.

“Pero, ¿tan difícil es?”: No, que va. Está tirado. Yo es que disfruto hipotecándome medio pulmón para pagar la matrícula cada año y dejando que me metan palos por el culo en forma de exámenes y apuntes todo el año. PUES CLARO QUE ES DIFÍCIL. Es tan difícil que vuestra mente pagana es incapaz de comprender los niveles de dificultad y abstracción absurda a los que puede llegar un cerebro humano. No respondo de mí como otro estudiante ponga en duda la dificultad de una carrera, sea cual sea, hasta Magisterio o Filosofía tendrán su dificultad, porque para estar todo el día en la cafetería o ir fumados, debe ser porque de continuo, o en un estado normal, las clases no son soportables.

“¡El hijo de Fulanita se hizo la carrera en 5 años justos!”: BIEN POR EL HIJO DE FULANITA. Tirémosle cacahuetes y bailemos a su alrededor. También hay gente que no la acaba nunca, y no vemos a nuestros padres diciéndonos cada día “Qué orgulloso estoy de ti, hijo, que aún no te has dado cuenta que no vales para esto”. Nada de comparaciones, porque entonces podemos mencionar a ese compañero nuestro que se sacó como pasatiempo no sé qué mierda que estudiáis mientras cursaba la carrera… A ver qué humilla más a quien.

Silencio incómodo producido tras la pregunta: “¿Por qué curso vas?”: Di algo, capullo, Tú has preguntado. ¿Tú objetivo era reírte de nosotros y jactarte de que estás sacando no sé qué mierda y estás hinchándote de follar y a año por curso?. Porque no falla, el silencio incómodo siempre se rompe con “¿Pero cuántos años llevas en la carrera?”. LOS QUE SEAN IMBÉCIL. Los suficientes para saber que tu padre y tu madre eran hermanos con sólo mirarte a la cara. Y que sepas que cada año es como un horrible infierno en el que te clavan cristales en el corazón y te arrancan las uñas con unas tenazas… ¡Y AGUANTO AHÍ CON DOS COJONES!. Así que no te atrevas a juzgarme.

“Lo que estudio también es muy difícil. Sólo tienes que estudiar más”: Oh, sí, tu examen de Meterse Un Dedo En El Culo y Olerlo supera con creces el temario de asignaturas como: “Métodos Numéricos para la Fluidodinámica de Alta Densidad de Energía” (Ingeniería Química), “Citología” (Medicina), “Derecho Romano” (Derecho), “Historia del Arte Antiguo” (Historia del Arte) o “Tipos Abstractos de Datos” (Ingeniería Informática). Es que es muy duro que te hagan exámenes parciales que te quitan temario y te hagan media con el final… Buf… Qué complicado lo tuyo, ¿eh?.
Apenas deja tiempo para rascarse las pelotas y meterle mano a la guarra de al lado. Será eso, que no estudio; los exámenes de cinco horas, los temarios imposibles de los que ni los profesores tienen puta idea o las preguntas trampa para pillarte si no eres el hijo de Fulanita son meras distracciones de la verdadera realidad: ESTUDIANDO SE APRUEBA, ¡Y UNA MIERDA!.

Bueno, esto ha sido todo. Como es una guía básica no hemos querido incluir frases también muy célebres como “El profesor no será tan cabrón como crees”, porque entonces no acabamos hasta mañana… Que quede claro:

¡¡¡LAS CARRERAS SON JODIDAS, NO TOQUÉIS LOS COJONES Y DEJARNOS A NUESTRO RITMO!!! "

Repassada ràpida!

2007-06-11T13:37:00.000+02:00

Dijous passat vam anar a fer una cata de vins, a La Rencotre du vin, amb vins de la regió de Languedoc. Ara ja se fer tota la parafernalia que cal fer abans de provar el vi, però sincerament no et sabré dir res de res! bueno sí! se dir-te si el vi està picat o no, i si m'agrada o no!
Però d'aqui a dir-te si te un aspecte visual net, clar o si per contra és polsos o apagat, si el color és més tirant a cirera, rosa ataronjat o be color salmó, si és un vi viu, indecís o apagat, si te una olor a magnolia, clavells o a canyella, i si finalment el gust entre l'atac, l'evolució i la impressió final és.... puff aqui ja és el deliri... doncs aixó que per arrivar aquí hi ha un bon troç.
Això sí, amb una cata de 7 vins diferents i no menjant en abundància, surts d'allí ben contentot! per que clar jo no sóc un professional que després de provar el vi el tira sinò que me'l trago i ben agust!!

I aquest cap de setmana s'havia d'anar a fer al Via Ferrata un altre cop, però fa una calor que mata i per això és millor fer-la de bon mati, i... exacte els llençols s'apeguen el cap de setmana i és impossible aixecar-se aviat! Així que me l'he passat estudiant i poca cosa més, bueno sí disfrutant veure al Nadal guanyar sobretot per lo rabisosos que son els francesos, és com escoltar el Barça per Antena 3, doncs mirar el Nadal per la televisió francesa és el mateix, així que quan guanya i de la manera que ho fa... et sents encara millor...

I res nois/es, que dijous vaig a Barcelona a fer un examen, així que divendres nit si voleu sortir, estaré amb el Xap i el Nur i us podeu apuntar, o si voleu fer un cafetó... pues sobre les 6 o una mica abans a la uni, estarem el Melia i el Felip...

Ale, mos veiem!

KoЯn

2007-06-06T10:53:00.000+02:00

El concierto empieza a las 8, primero tocan unos que no tengo ni idea quien son, y al parecer nadie lo sabe tampoco por que no están ni en la entrada, hacen unos tres cuartos de hora de música ensordecedora, con vestidos... no se "satánicos"? no se supongo que en algo tienen que llamar la atención y se van. Al parecer no gusto mucho al publico que le daba lo mismo quien estaba tocando, todos los incondicionales melenudos estaban esperando oír KoЯn, tanto era así que el batería lanzo su baqueta al publico y éste se la devolvió en forma de misil preventivo sin hacer ningún tipo daño, pero diciendo: no vayas de crack chaval que no eres nadie!
Larga pausa para que empiecen a tocar los anfitriones de la noche, la primera cosa que me sorprende es que hay dos tarimas de baterías, en la que en una tocará el enmascarado Joey Jordison (ya me hubiera gustado a mi un espectáculo como este), no sabía yo que en esta gira les acompañaba el batería y co-líder de Slipknot.

Empieza el concierto y no paran de escupir canciones una detrás de la otra, esta bien pero normalmente me gusta que para relacionarse con el público hagan algo más que un simple gesto. Al final parece que sí, que hacen un esfuerzo y nos dan las buenas noches (pero nada de buenas noches Grenoble y eso, buenas noches y punto), un discurso de pocas palabras para presentar su nuevo disco y a sacarle partido a dos palabras "Fuck that".

En definitiva el concierto estuvo bien, pero claro cuando pagas una cantidad mas o menos importante siempre esperas algo mas que oír canciones.

El enigma del tío negro al fondo del escenario de 2x2 que no bajaba de los 120 Kg

Al fin de cada canción, y sin excepción, el cantante Jonathan Houseman se iba hacia él, estaba unos segundos y se volvía hacia el micro para cantar la siguiente canción.

¿Qué hacía tras el fin de cada canción? Ofrezco cuatro opciones:

a) Le daba caramalitos para no tener la voz ronca
b) Le daba jalea real para tener la energía necesaria para saltar i mover su melena, pues el publico se lo pedía
c) Era su novio y después de cada canción tenia la necesidad de ir a decirle te quiero
d) Era su guardaespaldas y le decía: Cuidado con ese melenudo de allí (70% del publico)

Se admiten apuestas y alternativas

2007-06-04T00:16:00.000+02:00

"Choose life. Choose a job. Choose a career. Choose a family, Choose a fuking big television. Choose washing machines, cars, compact disc players, and electrical tin openers. Choose good health, low cholesterol and dental insurance. Choose fixed-interest mortgage repayments. Choose a starter home. Choose your friends. Choose a three piece suit on hire purchased in a range of fuking fabrics. Choose DIY and wondering who the fuk you are on a Sunday morning. Choose sitting on that couch watching mind-numbing, spirit-crushing game shows, stuffing fuking junk food into your mouth. Choose rotting away at the end of it all, pishing your last in a miserable home, nothing more than an embarrassment to the selfish, fuked-up brats you have spawned to replace yourself. Choose a future. Choose life . . . But why would I want to do a thing like that? I chose not to choose life. I chose somethin’ else. And the reasons? There are no reasons. Who needs reasons when you’ve got heroin?"

I don't like what I'm studying, maybe I'll not like my future job also. But I've to contribute in this fucking society (I'm not a little child who fucks in everything and blame the "society"), it has grown up me, and now it's my turn to keep it rolling, fuck!!

I want to be happy, maybe the key for be really free, it's laugh when you could, and cry when you need.

Une belle journée

2007-05-30T18:58:00.000+02:00

Aujourd’hui je pourrait récrire le même chose que j’ai dit sur cette ancien post.

J’aime cette ville pour ce que il n’y a pas d’horizon, si on regarde au nord on voit la Chartreuse, a l’est la Belledonne et a l’ouest le Vercors.

Pendant quelque jours on a eu des orages, et aujourd’hui c’est le soleil qui décore.

Sur la photo on voit très facilement la "ligne" a partir ou il commence a neiger, tout cette neige là c’est nouvelle. Putain il y a déjà un moins que les stations ont fermé ! Mais bon, comme même la nature et les paysans vont le remercier, mais moi je me fais chier ! de voire neige maintenant…

Dernièrement je n’ai pas fait grand-chose, dans quinze jours j’ai un examen, donc maintenant j’étudie un peut touts les après-midi, et le week-end comme il a pas fait bon, j’ai rien fait sauf étudier un peut plus. Donc avec les orages, étudier et le projet que j’aime pas du tout, la moral est un peut par terre, alors.... quan vingui a Barcelona anem al Razz fijooooOOOOooo !!!!!!!!!

Si t’ha agradat la cançó també t’agradarà el vídeo.

Via Ferrata de Les Prises de la Bastille

2007-05-19T16:21:00.000+02:00

Son les deu del matí, sona el despertador amb la cançó de Good People (Jack Johnson) petita dutxa, només ficar el cap sota l’aigua per despertar-me, ahir vaig sortir una estona a fer una cervesa... repasso, hi ha tot el necessari per fer una via ferrata? doncs cap a la Bastille!

Una excel·lent via ferrata per iniciar-se. En un primer instant, tot just al costat de l’entrada de la via ferrata, ens trobem un circuit en cercle per agafar una mostra de les sensacions que tindrem mes amunt quan ja no podrem fer marxa enrere. És el meu primer cop a la vida que en faig una, però tampoc tinc por si fos per mi començaria directament, però la Núria te por així que fem primer la prova, estic a dalt i penso: joder quina cagarela, que be que hem començat per aquí... però és normal no passa res, estic ben segur (arnès, corda en Y i dos mosquetons) així amb una mica de por però sense deixar d’avançar en cap moment, a un ritme lent segur i sense pausa.

Comencem la via ferrata, uff deu ni do, la primera presa esta ben amunt i costa iniciar-la, a mes no estic habituat i hem faig un embolic amb la corda en Y i els mosquetons que s’han d’anar avançant. Però cap problema anem fent, passem per un pont nepalí, algunes passarel·les i anar fent, amunt, de costat, avall i amunt i ja hem acabat la primera part. La segona un altre dia! No hem deixen continuar i ja és hora de dinar!

Res nois, una experiència altament recomanable! A Oliana també n’hi ha una, si algú s’anima algun dia, jo amb mun pare hi vaig segur! tot i que potser es una mica difícil per iniciar-se ja ho veurem...

Per cert, l’arnès i la corda en Y gentilesa dels meus pares, i els guants del la família Sala-Casanoves.

Gràcies!

Bon dia

2007-05-18T16:01:00.000+02:00

Avui no importa el dia a dia, avui no importa el que passa al voltant, avui no importa res, avui s'ha d'aprofitar, avui s'ha d'estar content, això es fàcil, gràcies a la natura sabia i recompensadora dels pacients i destructora dels impacients, per que la natura es la mare de la ciència. Desprès de quatre dies inaguantable, amb un humor de gossos, per que quan un treballa al cent per cent no se'l pot molestar, avui la natura ha acabat la seva feina per deixar-nos gaudir del resultat de la seva feina. Un magnífic sol que ens escalfa i ens puja la moral de la mateixa manera que ho fa un xupito, amb una temperatura agradable la mateixa que un glop de chartreusse. Cel clar, blau i els cims nevats!

In Tartiflette We Trust

2007-05-15T10:49:00.000+02:00

Reculls el que sembres! I si t'has equivocat de llavors? per fora son totes semblants... doncs quina merda! a més, les males herbes creixen per tot arreu!

N'hi ha que sembren merda i recullen petroli, no es això injust? potser sí, potser es qüestió d'adob. (abrazos gratis, versión Sarkozy)
Que busquem? la gran majoria d'humans busquen ser algú! famosos, obtenir reconeixement dels altres. Per que? per que això et fa sentir diferent? superior? millor? Per això molts volen la fama? fama que et fa ser milionari, tenir admiradors per tot el món, però de que serveix tenir tot els diners del món si això et converteix en un paranoic, que al teu voltant només tens paràsits i acabes per autodestruir-te.
Jo no li dono la culpa a la societat que ens ven la fama com quelcom pel que hem de lluitar i fins hi tot "matar", i per què no ens quedem amb la família que ens estima a pesar dels nostres defectes o de la noia que tenim tot i que no sortim en portada de cap revista, de l'amic que veu cervesa amb tu només per gaudir de la teva companyia. Jo li dono la culpa a aquell gen que ens va fer canviar i "evolucionar" de mono a humà, per que els monos son mes llestos: es passen el dia sobre els arbres, rascant-se on els pica, saltant i follant, els humans: en ciutats anant al metge, treballant i fent-se palles, maleït el dia en que encara era mono i vaig començar a passar-m'ho be assentat davant la tele, hem vaig comprar un mòbil i aprenia a utilitzar la targeta de crèdit!

Después de dejar volar un poco la mente y escribir cualquier mierda, os cuento mi fin de semana.
Viernes, Tartiflette, con degustación de Absenta (55%) y Spiritu (95%), para los que ya están flipando con estas graduaciones, cuando haces una degustación no te emborrachas simplemente al día siguiente te duele un poquito la cabeza hasta la primera ingesta de alimentos!
Sábado, Barbacoa con paella incluida. Cada vez que hacemos un fuego en el bosque me pongo las manos en la cabeza, espero no acostumbrarme por que si después quiero hacer esto en mi tierra, la quemo entera sin querer.

Merci à tous - Us conto una mica

2007-05-08T15:35:00.000+02:00

Merci à tous et toutes pour la fête de vendredi 4 (ou c’était vendredi 5 ? jeje).

Merci à Clément, tu as été le deuxième en me féliciter après Núria, aussi pour tes cadeaux, on a été très surpris, c’est très gentil, touts les deux on te remercie.

Merci à David, Laura, Marion, Julien, Luca, Lea, Max, Mélanie, Nico et à tous ce qui ont participé pour l’excellente bouteille de vin et le livre de l’exquisite cuisine française, ça nous fait plaisir que tous vous êtes venus et que vous vous avez amusé à la fête.

Merci à Mélanie et Nico pour les gâteaux, c’était super bon et aussi pour la recette, aujourd’hui on va essayer de le faire… Merci à Nico pour m’aider aussi un peut avec Vladimir pour qu’il puisse s’amuser un peut plus, merci Vladimir pour venir à la fête.

Bé, com tots els amics sabeu el dia 1 de maig és l’aniversari de la Núria i el 2 de maig el meu. Per celebrar-ho vam anar a una casa rural (chambre d’hôtes) a l’Ardèche. Va ser prou interessant, el diumenge feien de Ferme en Ferme és a dir, anàvem de granja en granja on ens mostraven els seus productes i com treballaven (granges de caragols, cabres, vaques, cervesa, etc...) allí mateix podies provar els productes i comprar-ne. Aquests dies també els vam aprofitar per visitar Vallon Pont d’Arc un lloc tranquil per anar-hi a relaxar-se, caminar i mirar com la gent fa el ruc al riu. Només em vaig quedar amb les ganes de tirar-me des d’una pedra de 15 metres més o menys, però no tenia banyador i em feia por caure a l’aigua i perdre els calçotets.

Vallon Pont d’Arc

Divendres 4 era l’hora de la celebració col•lectiva, vam fer una festa. Vam invitar a tots els coneguts, i aquests també van invitar a la seva gent, conseqüència d’això va ser la gran assistència de personal. Primer una barbacoa per sopar i fer base, aprofitant que tenim tot el necessari per fer-la, després xerrar, beure, xerrar, alguns jugaven a poker, etc... gent al jardí, gent a la cuina, gent al menjador, gent al passadís, en definitiva gent per tot arreu. M’ho vaig passar força bé, se’m va acudir una idea molt original per fer a la festa, però com sempre dic, no es pot fer tot el primer cop, sempre has de deixar alguna cosa per més endavant així t’assegures que ho repetiràs, així que si tornem a fer una cosa semblant a casa us ho ensenyaré.

Merci a tota la gent que amb els seus missatges i mails m’han felicitat.

Album aniversariS

Album Ardèche

26 anys

2007-05-02T14:00:00.000+02:00

Justament ARA fa uns 26 anys vaig treure el cap per veure que passava a l'exterior, començava la meva inquietud per viatjar...

pour toutes les mamans

La plus belle chose au monde, la naissance d'un enfant.
La joie qui vous inonde, le bonheur d'être maman
La plus belle chose au monde, la naissance d'un enfant
La joie qui vous inonde, quel précieux moment

Mais c'est ce que je fais, je pousse
j'fais que ca pousser
Mais c'est ce que je fais, j'veux plus de bébé
Rentrons à la maison
Mais c'est ce que j'fait, je pousse
j'fais que ca pousser
J'ai mal à me taper le ventre contre le mur
J'ai changé d'avis, je veux les piqûres

La plus belle chose au monde, la naissance d'un enfant
La joie qui vous inonde, le bonheur d'être maman
Ce p'tit bout de chou en herbe, qui cogne juste pour
nous dire
A coups de pied acerbe, c'est là j' dois sortir.

Mais c'est ce que je fais, je pousse
J'fais que ça pousser
Mais c'est ce que j'fais, je veux plus de bébé
Rentrons à la maison
Mais c'est ce que j' fais, je pousse
j'fais que ça pousser
j'vais latter mon cul, j'vais l'exploser
Tu sors ou je te tue sale moufflet
J'fais que ça pousser

La plus belle chose au monde, la naissance d'un enfant
La joie qui vous inonde, le bonheur d'être maman
C'est le fruit de l'amour, ce beau ventre rond
cri d'un nouveau jour
ainsi fon-fon-font les petites marionnettes
couché dans un berceau
Il baille et fait risette
Mon dieu qu'il est beau {x4}
Ouin

La cosa más bonita del mundo, el nacimiento de un niño.
La alegría que os inunda, la felicidad de ser madre
la cosa más bonita del mundo, el nacimiento de un niño
la alegría que os inunda, qué precioso momento

pero es lo que hago, empujo
hago esto empujar
pero es lo que hago, no quiero mas bebe
volvamos a casa
pero es lo que hago, empujo
hago esto empujar
me cuesta aplastarme el vientre contra la pared
he cambiado de idea, quiero la inyeccion

La cosa más bonita del mundo, el nacimiento de un niño.
La alegría que os inunda, la felicidad de ser madre
esta pequeña punta de col en hierba, que golpea justo para
para decirnos
A patadas amargas, es allí debo salir.

pero es lo que hago, empujo
hago esto empujar
pero es lo que hago, no quiero mas bebe
volvamos a casa
pero es lo que hago, empujo
hago esto empujar
voy a explotar mi culo, voy a estallarlo
o sales o te mato sucio cabrito
hago que esto empujar

La cosa más bonita del mundo, el nacimiento de un niño.
La alegría que os inunda, la felicidad de ser madre
es el fruto del amor, este bonito vientre redondo
grito de un nuevo día
así ha-ha-hacen las pequeñas marionetas
dormido en una cuna
él baille y hace risitas
Dios moi que bonito {x4}
Ouin

Adiós al reciclaje

2007-04-27T12:14:00.000+02:00

Viñeta tomada de Ramon (www.elpais.com)

Según una noticia del miércoles, se ha encontrado un planeta similar a la Tierra, así que en cuanto hallamos la manera de viajar 10 billones de kilómetros sin utilizar unas cuantas vidas, adiós al reciclaje!!! y podremos ir a destrozar otro planeta...

En el último párrafo de la noticia hay esto: "Cuanto más lejos vayamos, estaremos más convencidos de que sólo es cuestión de tiempo y tecnología antes de hallar vida en otros planetas parecidos al que tenemos. Pero es no significa vida inteligente", precisa Udry.

Yo me pregunto, que se entiende por vida inteligente?

Solo apuntar que el equipo investigador incluye científicos del Laboratorio de Astrofísica de Grenoble.

110€ Vs 0€

2007-04-27T09:58:00.000+02:00

Ja se que us importa una merda, però jo m'he de desfogar

Bon jour monsieur,
- L'aire conditionne de ma voiture ca marche pas...
- Gaz
- Côme?
- Gaz! Gaz! (senyalant un gran cartell on hi ha escrit en gran 99€ Gas, recanvi gas i control de pressió)
- Oui mais ma voiture jette de l'aire froid durant quelque temps et après elle peut pas et jette de l'aire tiède...
- C'est le gaz, vous voulez une rendez-vous pour demain.
- Oui (Dic jo pensant que deu ser cert ja que al Rover Sterling ho tenia que fer cada estiu, amb una mica de tristesa pensant que començava a ser el declivi del Golf)
- à demain
- à demain

Deixo el cotxe al taller i hem diuen que a la tarda ja estarà. Perfecte!!

Arriba la tarda i vaig al taller, pago religiosament els meus 99€ per poder recollir el meu cotxe que esta tancat al garatge i marxo content per que ja ha arribat l'estiu i podré conduir amb les finestres pujades.
Però el tracte que m'han ofert hem fa desconfiar d'ells, quan el vaig portar no van escoltar el meu problema, nomes deia Gaz! Gaz!, no hem mirava als ulls quan hem parlava, així que decideixo ficar l'aire fred a tope per comprovar que funciona correctament, i no se per que no hem sorprèn quan veig que NO funciona correctament.
Torno al taller amb cara de mala hòstia!

- Monsieur ma voiture fa la même chose qu'avant venir, jette de l'aire froid et après elle peut pas continuer...
- Ca c'est par ce que vous avez un climatisante et elle jette pas tout le temps de l'aire froid quand il y a la température que vous avez indique dans la voiture, l'aire s'arrête. (Penso que encara que hem tracti com un imbècil almenys m'ha escoltat aquest cop)
- Non c'est pas ca, je marque que je veux de l'aire froid tout le temps pas 20°C!!! (amb cara de mala hòstia)
- Entrez votre voiture.
S'ho miren be i es tracta d'un fusible que s'ha trencat!
- Désole on n'a pas en stock. (Encule de merda penso jo!!)
- Bon donc vous avez pas mis de gaz, c'était pas le gaz
- Ah, oui oui on n'a mis... etc, etc.. bla bla bla bla BLA BLA BLA i mes excuses de merda!!

Avui vaig a un altre concessionari Volkswagen, demano concretament i educadament el fusible, els hi dic que no tinc eines per canviar-lo, i m'ho fan tot per 0€.

Alpes Sport Auto
111 Av Gabriel Péri
38400 St Martin D'hères
Tél. 0476545236

LADRONES - VOLEURS - LLADRES - THIEF

Conclusió, quan has deixat anar els diners de la teva ma, per molta raó que tinguis mai tornaran a ser teus!!

Ara mateix vindria al teu concessionari agafaria l'euro que hem vas tornar de canvi i tel ficaria ben poc a poc pel forat del cul com si fossis un porc!

Sant Jordi

2007-04-23T10:51:00.000+02:00

Felicitats als Jordis i les Jordines...

Aujourd'hui est Sant Jordi, et en Catalogne les Catalans fêtent la Sant Jordi, la fête des amoureux en Catalogne, avec deux symboles : la rose et le livre. Les hommes doivent offrir une rose à la femme qu’ils aiment et les femmes doivent donner un livre aux hommes. Cette fête des amoureux rend hommage à la légende selon laquelle Jordi, un preux chevalier, aurait sauvé la fille du roi des pattes d’un dragon. À l’endroit où il tua le dragon, un rosier repousserait chaque année, d’où le symbole de la rose.

Leyendo las noticias, he visto que Ciutadans y PP (links recomendables de visitar) piden que se cambie la Diada (11 de Setembre) al dia de Sant Jordi. Nuestro dia nacional tiene que ser una derrota o una leyenda?

Total... ja poden aparèixer tants partits feixistes com vulguin, mai podran obligar a algú a ser allò que no vol ser.

En aquests moments m'agrada recordar la lletra de la cançó :

Sóc d'un país ( Brams )

Sóc d'un país, que del cert ve d'antic.
Que ha passat molt de temps oblidat i oprimit.
Sóc d'un país on de la por se'n diu seny
Que camina un pas endavant i dos enrere.
Sóc d'un país que es desfà a poc a poc.
I entre il.lusions i frustracions malda per sortir endavant.

Sóc d'un país que poca gent coneix,
que ell mateix es manté anònim i indecís.
I li fan mal ens atacs i la hipocresia
d'aquells que se n'omplen la boca parlant,
i tenen un preu per la seva integritat.
Mai he cregut que per ser d'un país,
fos necessari demanar permís.

JO SÓC D´UN PAÍS, SÓC DEL MÓN

Oh, país meu que malgrat dividit,
sàpigues destriar de les gents les virtuts.
Que trobis un camí de llibertats, que creixis cap endins,
que el teu futur sigui crear en comptes de conquerir.
Que el teu jovent et faci perdre el teu mal seny
I que portin el teu mar, a dintre les venes.

QUE SIGUIS UN PAÍS DEL MÓN